Publicitat
Publicitat

L'estat de la qüestió (com si diguéssim)

Sentint Isona Passola reclamant mesures expeditives contra la pirateria informàtica, a El món a RAC 1 , rumiava que som molts els que patim calladament una pressió inadmissible i abusiva: la multa de 50 euros per a tots aquells que, fent exercici de la nostra llibertat, viatgem en transport públic sense bitllet. Com tants altres passatgers, acostumo a colar-me gairebé cada dia en algun vehicle públic, ja sigui el metro, l'autobús, el tren o el funicular de Gelida. Fins i tot he arribat a colar-me en un taxi, sense gaire fortuna, tot s'ha de dir. Per tant exigeixo el mateix tracte, ni més ni menys, que els internautes que es descarreguen il·legalment pel·lícules i sèries i no reben cap sanció. Viatjar en transport públic sense bitllet ha pres una dimensió tan gran, és una pràctica tan estesa, que ja és del tot impossible controlar els infractors. "És un canvi de paradigma", vaig advertir al revisor de l'autobús que pretenia multar-me per no dur bitllet. "¿ Cómo dice ?", em va saltar ell, i jo li vaig respondre: " Que no se pueden poner puertas al campo, oiga ". Per molt que jo pagui la multa, sempre hi haurà milers d'infractors. És inútil.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT