Miracle! 1.000 milions que sadollen com 11.000
BarcelonaL''Abc' desgrana avui el presumpte sobrecost dels pressupostos de l'Estat, és a dir, el que han obtingut els set partits que hi donen suport, a canvi del gripau que suposa mostrar-se als seus votants com a còmplices de la continuïtat de Rajoy. Parla dels 4.000 milions de Ciutadans o els 1.400 del PNB. En total, prop d'11.000 milions. Però 'El Periódico' desmenteix aquesta xifra i, en un subtítol, diu: “Càlculs oficials rebaixen l'impacte dels pactes a poc més de 1.000 milions”. Per què l''Abc', en canvi, opta per la xifra grossa? Probablement per generar un corrent d'antipatia envers els partits petits, a qui vol presentar com a xuclòpters, si se'm permet l'adaptació. És a dir, bipartidisme pur.
'La cara al viento'
'El Confidencial' dedica la seva obertura de la secció de Cultura al comiat de Raimon. El títol ja fa intuir que el redactor té una certa desorientació lingüística. Diu així: “Raimon i el seu 'Al vent': el que diu en català un valencià sobre el franquisme”. De l'enunciat traspua una certa sorpresa pel fet que un valencià s'expressi en català. (I, si assumim que a la llengua catalana del País Valencià li diem valencià, el titular bé podria haver estat un absurd “el que diu en valencià un valencià”.) A la crònica hi ha aquest paràgraf sublim: “Ramon Pelegero Sanchís –nom real de Raimon– no va fer servir el castellà per compondre la seva cançó més popular. Encara que el cantautor va néixer a la localitat valenciana de Xàtiva, 'Al vent' està redactada en català”. És sensacional, aquest “encara que”: l'assumpció que el genoma humà deu predisposar a escriure en castellà i que només per una torsió del curs natural de les coses algú pot optar per desenvolupar-se en una altra llengua. Al vent? 'Con viento fresco, hombre!'
