No reptis mai un viquipedista al Trivial

BarcelonaSón quatre dels viquipedistes més actius de Catalunya i els hem demanat que ens deixin veure com editen una pàgina davant nostre. David Parreño (20 anys), Àlex Hinojo (35), Pau Colominas (25) i Mariona Aragay (36) arriben perfectament equipats amb tauletes i portàtils i, en pocs minuts, han desplegat l'arsenal sobre una de les taules de reunions a l'ARA i comencen la feina. L'Àlex reparteix joc com un crupier experimentat i veloç: de seguida queda clar quina feina farà cadascú. L'esperit Viqui és el de la col·laboració –normalment cadascú des de casa seva; avui aplegats en aquesta taula– i és sorprenent veure com gestionen a la velocitat del llamp les complementarietats de cadascú. La pàgina que editen és la dels quinze anys de la Viquipèdia, que es compleixen aquest dimarts. A més, hi ha una segona celebració a la vista: quan fem aquest experiment l’enciclopèdia és a punt d'arribar a l'article 500.000: n'hi ha que passaran el dia vigilant el comptador, per mirar de ser ells els qui disparin l'entrada mig milió, que ha arribat divendres al matí.

La Viquipèdia arriba als 500.000 articles

Parlen en català, sí, però seguir-los no sempre em resulta fàcil: l'acumulació d'argot delata que duen moltes hores –entre sis i nou anys, de fet– d'edició i diàleg constant amb altres membres de la comunitat. “Compte, que aquest títol ja està agafat”, li diu el Pau a l'Àlex. “Tinc la 'cache' massa bruta”, respon, picant-se el cap.

Expliquen que quan editen un article, és fàcil que alguna de les coses de què parlen no tingui article propi: és així com sovint decideixen quina serà la propera entrada que crearan. Aquests saltirons a cop d’hipertext, d’un camp de coneixement a un altre, fan que els editors 'hardcore' de la Viquipèdia –que hi són per activisme– adquireixin molta cultura general i rebin, per tant, un peculiar benefici col·lateral: “Som imbatibles al Trivial”. Algunes de les coses disperses que aprenc, mentre els assetjo a preguntes. Que la Viquipèdia té una fauna molt variada d'editors, amb perfils informals com “patrulladors”, “neutralitzadors” o “categoritzadors”. Que les dues pàgines més vistes l'any passat van ser la de les eleccions del 27-S i la de Ramon Llull. Que la comunitat catalana té fama d’estar presidida pel bon rotllo entre els seus membres i que l'holandesa, en canvi, just el contrari. Que, cada mes, entre 1.500 i 1.800 persones dediquen una part del seu temps a editar alguna entrada. Que, cada mes, la Viquipèdia té entre 25 i 40 milions de pàgines vistes. Que la pàgina més discutida de la Wiki anglesa és la definició d'avortament, amb un debat que supera les 50 pàgines. Tinc ja els sis formatgets del Trivial?

Hi ha tants perfils d'editors com es puguin imaginar. La Mariona va estrenar-se arreglant faltes d'ortografia de l'entrada 'clàxon' que li feien mal d'ulls. És una de les poques dones, ja que el 85% dels qui editen la Viquipèdia són homes. (I el 90%, a nivell mundial). Al seu parer, el fet que la Viquipèdia sigui un espai públic com qualsevol altre és el que explica aquesta invisibilització: “No deixa de ser el reflex del món en què vivim”. El Pau es va estrenar quan tot just feia primer de secundària. La seva primera entrada va ser un article... sobre ell mateix. “Si m'haguessin fet fora, sense més, avui no seria aquí. Però em van explicar per què no podia fer això i em vaig sentir acompanyat pels veterans, a l'inici”, relata. El David encara va començar més jove, quan tenia dotze anys. “Els professors diuen que no facis servir la Viquipèdia, però a mi ser-ne editor m'ha ensenyat a manegar bases de dades i saber com trobar informació”.

El quartet és un prodigi del 'multitasking'. No he deixat de destorbar-los amb preguntes més o menys mundanes, i ells responien mentre els dits anaven teclejant. En dues hores, tenen la pàgina enllestida. Però enllestida no ho està mai, esclar, que això és la Viquipèdia i per tant tothom pot ara millorar-la.