'La Razón' atia la por d'atemptats per forçar la investidura

BarcelonaLa prosa periodística ha inventat un nou temps verbal. És el condicional acondicional. És a dir, el condicional que, en realitat, no és depenent de cap condició sinó que resulta una pura especulació. I per no admetre que no se'n té ni punyetera idea, s'amaga sota aquesta forma gramaticalment bastarda (i desaconsellada a la majoria de llibres d'estil).

Aquest dimarts trobàvem un exemple de condicional acondicional a la portada de 'La Razón': “Després de França i Alemanya, atacarien a Itàlia i Espanya”. Per què no “atacaran”? Quina és la informació que justifica un títol així d'alarmista? A dins, només hi ha aquesta frase que hi faci referència: “I queda la incògnita del que els terroristes tenen previst per a Espanya, amb un govern en funcions des de fa mesos, i Itàlia”. És a dir, no hi ha cap font, cap indici, cap dada concreta nova, cap informe inèdit. Res. És només atiar el pànic.

I, per cert, ¿per què aquest incís de recordar que Espanya té un govern “en funcions des de fa mesos”? La pista la trobem uns paràgrafs abans, quan l'article assegura que els terroristes estan retorçant el relat i intenten transmetre que “els culpables de la situació no són els que cometen els crims sinó els que no els combaten amb eficàcia”.

Ja som al cap del carrer. El problema és poder combatre amb eficàcia, deixant de tenir un govern en funcions. 'La Razón' practica amb aquest article una doctrina de la por pura i dura, duríssima, per afegir pressió i accelerar la investidura de Rajoy. L'amenaça del jihadisme contra Espanya és real, preocupant i evident. Però aquest titular, que situa Espanya al mapa d'objectius, no està suportat per cap notícia o informació que el justifiqui.

I els terroristes, contents de veure el seu terror disseminat, esclar.