No és cert que el Twitter només serveixi per impulsar revolucions o per fer humor. A vegades també serveix per impulsar revolucions i fer humor. Aquest va ser el cas de dijous a la nit, quan mig món estava pendent de l'aparició de Mubàrak, perquè se sospitava que el dictador podia plegar aleshores.
Però el rais va trigar a sortir a escena. Una hora, i després dues. Què passava? Doncs no se sap, però Twitter va impulsar el hashtag #reasonsmubarakislate (raons per les quals Mubàrak va tard -sembla un títol d'Isabel Coixet-) i en poques hores centenars de missatges van especular amb els motius de la demora. El meu top three particular és: "Estava canviant el seu estatus de Facebook a «és complicat»", "Heu intentat mai empaquetar setanta milions de dòlars en una bossa Vuitton?" i, el meu preferit, "S'estava descarregant l'Skype".
Tot i el predomini de l'anglès, molts perfils dels que hi participaven estaven signats a Egipte. És un símptoma inequívoc que el país vol connectar-se a l'esfera global (i que està disposat a pagar el subtil peatge de l'assimilació).
