"La teva vida, amor, ha valgut molt la pena"

L'acte de comiat de Carles Capdevila ha estat com era ell: emotiu, tendre, sincer, brillant

La sala d'Hostalets de Balenyà on s'ha fet la cerimònia de comiat de Carles Capdevila, plena de gom a gom / FRANCESC MELCION

"La teva vida, amor, ha valgut molt la pena". La frase l'ha pronunciat l'Eva Piquer, la dona del Carles, en mig del silenci emocionat dels centenars de familiars, amics i companys que han fet cap a Hostalets de Balenyà (Osona), on Carles Capdevila ha estat enterrat avui.

Dir-ne funeral és massa greu i solemne. El comiat ha estat com va ser el Carles: emotiu, tendre, ordenat per punts, eficaç, pedagògic, musical i amb moments entre sorprenents i divertits, que han deixat molta pau, sobretot al final, quan el dol s'ha donat per acomiadat als acords de l''Always look at the bright side of life' .

L'acte ha tingut lloc a l'edifici municipal de La Pista, que havia estat el punt de reunió dels adolescents de la generació del Carles, allà on ballaven sardanes a la colla Els Ocells Primerencs ("el Carles no era gaire bon ballador, però com que no hi havia gaires nois, ballaven tots", deia una amiga) i on més tard hi va haver la redacció de la revista del poble 'Tots per a Tots' ("amb una bola per a la màquina d'escriure diferent per a cada tipografia") i les instal·lacions de Ràdio Pista, la ràdio d'Hostalets de Balenyà, on el Carles va fer els primers passos en el món de la comunicació.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de Justícia, Carlés Mundó, han estat entre els assistents (literalment) perquè no han volgut ocupar cap cadira preferent, així com altres personalitats del món polític com Marta Rovira, amiga personal dels Capdevila, Jordi Sànchez o David Fernández, juntament amb nombrosos col·legues de la ràdio i la televisió entre els quals hi havia Gemma Nierga, Jordi Évole, Xavier Sardà, Mònica Terribas, Miquel Calçada, Saül Gordillo, David Bassa, Guillem Sans, Màrius Serra i Xavier Graset. Encapçalant la representació de l'ARA hi havia el president, Ferran Rodés, i la directora, Esther Vera.

Un cop el taüt de fusta clara ha estat entrat a la sala, l'Albert Om ha saludat els presents i ha anat ordenant amb una escaleta escrita amb bolígraf, l'anar i venir dels qui s'han acostat al micròfon per parlar, per cantar, per plorar.

El director adjunt de l'ARA, Ignasi Aragay, s'ha sumat al discurs per punts: "Gràcies per obligar-me a confiar en mi, gràcies per convertir el meu optimisme ingenu en un optimisme lluitador i lúcid, i gràcies per riure tant i tant".

Si el Carles va ser el del programa 'Eduqueu les criatures', no hi ha cap dubte que va predicar amb l'exemple, perquè els seus fills han demostrat la mateixa categoria humana i la mateixa capacitat de connectar amb el cor que tenia el seu pare. L'Aina ha definit el Carles com "la intensitat en persona", el pare que engegava els seus fills pels passadissos d'un súper, a veure qui trobava la caixa de cereals amb el regal més inútil. "No hem pogut parlar de la mort amb tu perquè aquest projecte no t'interessava, i ens deies que 'al cap i la fi, tothom es mor'". El Nil ha explicat amb desarmadora sinceritat fins a quin punt haver tingut un pare tan enlluernador el va portar a voler fer el mateix que ell, quan més endavant s'ha adonat que, en realitat, "jo t'estimava a tu, no a la teva feina". I, per temps que passi, mai no oblidarem la determinació amb què l'Aniol, mig amagat darrere el faristol, ha explicat com el Carles el despertava cada matí: "Espavila, Capdevila!", i com s'ha acomiadat: "Quan la gent em pregunti com me'n sortiré sense tu, diré que és amb tu que me'n sortiré". L'Eva Piquer ha explicat que la conversa de "la tarda més trista del món" va començar amb un "estigues per mi, aquesta tarda". I ha afegit: "No sé pas com viuré, sense poder-te explicar que l'Aniol està maquíssim i diu que el que més greu li sap és que quan sigui gran s'haurà descobert el remei per al càncer, o sense poder-te explicar que t'has mort".

Just abans d'aquesta intervenció, un professor de filosofia de batxillerat del Carles, en Josep Maria Mas, ha intervingut espontàniament per explicar la perplexitat que havia causat al Carles la 'Guia per a perplexos', d'Ernst Friedrich Schumacher, intervenció que ha rematat amb una cançó 'a cappella' que ha deixat no menys perplexos els assistents i que hauria fet passar una bona estona al Carles. L'alcaldessa d'Hostalets de Balenyà, Anna Magem, ha comentat que ja estan buscant algun espai del poble per posar-hi el nom de l'il·lustre fill d'Hostalets de Balenyà.

Durant la cerimònia, només s'ha fet el silenci total a petició del Pere Puigdomènech, cap d'aquella colla sardanista dels 70, exempleat de Telefónica, avui prejubilat, que es dedica a la meditació. Ha demanat als presents que tanquessin els ulls i omplissin l'àlbum imaginari de moments en què s'ho havien passat passat molt bé amb el Carles: "I ara li donem l'àlbum, l'abracem ben fort i se'ns fon al cor".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT