Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Un cul com la bandera del Japó

Divendres, Cuatro emetia 21 días en el mundo del sado , presentat per Adela Úcar, que ha substituït Samanta Villar en aquesta tasca de conviure tres setmanes intensives sota alguna condició que representa que ha de ser curiosa. Úcar té la virtut de semblar menys groga que Villar. El transcurs dels vint-i-un dies queda totalment desdibuixat si exceptuem un parell de filmacions de la periodista des del llit (que poden ser, ben bé, una presa de pèl formal).

Algunes escenes del reportatge eren tan bèsties i ridícules que convertien el programa en altament humorístic. La presentadora asseguda sobre un paio de quatre grapes, o Lady Von Dragon repassant l'informe sàdic d'un client: " Cuarenta y cinco fustazos en la polla (con perdón), cinco tandas alternadas con golpes en los huevos, cuarenta golpes en la raja del culo ..." O un submís que neteja gratis la casa de la seva dòmina i ella el renya dient-li " Eres un poco marranota " i ell agraït respon: "Sí, señora ". O un matrimoni que practiquen una momificació davant la càmera (l'embolica a ella -cap i tot- amb paper film com si fos una botifarra), els hi veiem el cul, com s'atonyinen... però no volen explicar l'origen d'un tatuatge perquè ho consideren íntim. A Toledo, on viuen, no podran sortir al carrer sense que els assenyalin, però del tatuatge no en parlem, sisplau.

S'ha de valorar la feina de producció de trobar testimonis molt predisposats a mostrar-se amb calçotets de làtex i en plena acció. No es va voler caure en la versió lúgubre i misteriosa de l'assumpte sinó en la més domèstica, i potser això la feia més inquietant encara. Adela Úcar va participar en les pràctiques del sado com a dòmina i com a submisa, en tots dos casos de manera light . La periodista, tan bon punt va començar, es plantejava un interrogant: el sado és un món pervers o una pràctica més de gent normal? El reportatge no ho va saber aclarir. I els espectadors tampoc.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT