Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

El mal gust de la crònica d'una mort anunciada

Al circ de Sálvame , on ara ja no hi falta ni Marujita Díaz en el paper de dona barbuda ni una noia nan fent de bufó corrent pel plató, tenen dues noves obsessions que els dinamitzen l'ambient del programa.

La primera és, sens dubte, el seguiment de l'agonia del torero Ortega Cano després de patir un greu accident de trànsit. Els rumors sobre si anava begut o no mentre conduïa han derivat en comunicats mèdics de pa sucat amb oli que lògicament no han fet els metges. Són detalls del patiment del malalt que s'expliquen els uns als altres i que després converteixen en rètols que posen en pantalla. Que si les seves dificultats per respirar, que si el seu estat d'inconsciència o fins i tot la necessitat d'esputar mucositat que té l'accidentat. Mentrestant el programa va afegint un rètol vermell a la part inferior de la pantalla que adverteix que l'advocat de la família d'Ortega Cano demana respecte a la justícia i a l'honor del torero.

Per amenitzar tanta tristesa i que el programa no decaigui, compten amb un entreteniment que s'ha convertit en un valor segur del programa: les ungles del peu de Marujita Díaz. La dona porta sandàlies amb unes urpes dignes d'un ós salvatge. Pintats de color rosa irisat li sobresurten dels dits dels peus uns mol·luscs brillants, retorçats i endurits que segarien uns tendons en cas de trepitjada. Com que la senyora ja té una edat que ningú és capaç de recordar, les llegendes s'acumulen al seu voltant. La última és que qui li besi l'ungla del dit gros tindrà bona sort. Els col·laboradors, després de vaticinar el mal final del torero, s'acaben arrossegant de quatre potes pel terra del plató per besar-li les peülles a la folklòrica, que riu i acosta l'urpa als llavis dels voluntaris.

I mentre Marujita Díaz ensenya el peu, el torero està a punt d'estirar la pota. És curiós com mentre alguns estan més a prop de la mort, als de Sálvame això els dóna vida.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT