Un país nou més aviat antic
El document que han “treballat conjuntament”-que no “acordat”- els negociadors de Junts pel Sí i la CUP de cara a desencallar la formació del govern resultant de les eleccions del 27-S i que els cupaires votaran diumenge a Girona en assemblea té 61 pàgines. Les he llegit totes i em neguiteja haver-hi trobat només una referència a la societat digital, i a sobre negativa: la prohibició de la venda de dades sanitàries dels ciutadans a empreses privades, inclosa, això sí, en un apartat sobre la promoció d’un programa de “big data” (ho escriuen així) sanitari. Cap rastre, en canvi, de propostes específiques sobre ciberseguretat, telecomunicacions ni economia digital, aspectes essencials tant en el procés de desconnexió de l’estat espanyol com en el foment de la prosperitat del nou país. Res sobre gestió de l’espai radioelèctric, numeració telefònica internacional, interconnexió amb xarxes troncals, identitat digital dels ciutadans, extensió de la cobertura de banda ampla a tot el territori ni promoció de noves competències i activitats econòmiques derivades de la digitalització, que podrien millorar les condicions de vida de moltes famílies més enllà del pla de xoc amb mesures pal·liatives contra la pobresa que ha exigit la CUP. Més que de donar peix, sóc partidari de proporcionar eines per pescar i ensenyar a fer-les servir.
Si hem d’acordar un full de ruta cap a la independència, jo m’estimaria més seguir el model d’Estònia, on el govern es gestiona sense paper, els ciutadans es relacionen majoritàriament amb l’administració per via digital i, encara que els veïns russos es proposin complicar-los la vida, la vida administrativa i legislativa pot seguir funcionant al núvol de la xarxa. Al document d’aquí hi veig sobretot mesures reguladores pròpies del segle XX. Vull pensar que les que corresponen al nostre segle XXI no s’han fet explícites per no donar pistes a l’adversari. Però m’amoïna que la política suposadament nova només es concreti en mecanismes antics.
