Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Regina d'Assis "La televisió tracta els nens de consumidors"

Violència "Els nens rebutgen la violència gratuïta, més encara si viuen en països castigats per la guerra" Sexualitat "La televisió infantil ha de parlar-ne, però des d'un enfocament amb sensibilitat"

Amb més de 800.000 alumnes i 37.000 professors, Rio de Janeiro té la xarxa més gran d'escoles municipals d'Amèrica. Regina d'Assis, exsecretària d'Educació de la ciutat i presidenta (2001-2008) de la productora MultiRío, especialitzada en continguts infantils, ha visitat Barcelona com a convidada de la quinzena trobada anual de l'Observatori Europeu de la Televisió Infantil.

A Catalunya es batrà enguany el rècord històric de consum televisiu. Quantes hores haurien d'estar els infants davant la pantalla?

No ens hem d'obsessionar amb quant de temps miren la televisió. El que és important és que aquest temps sigui de profit, perquè els continguts que es miren generin valors polítics, ètics i estètics. I per això és imprescindible que es vegi la televisió amb un adult al costat, perquè deixi de ser un acte passiu i es pugui fer la crítica del que es veu.

Quin és el canvi fonamental d'aquests últims quinze anys des que es va posar en marxa l'Observatori Europeu de Televisió Infantil?

Es tracta els nens més com a consumidors que com a espectadors. Hauríem de seguir el model de països com Alemanya o el Japó: durant la programació infantil la publicitat hi està prohibida.

Fins a quin punt cal evitar fenòmens com la violència a la televisió infantil, tenint compte que formen part del món?

Contràriament al que podria pensar-se, els estudis indiquen que els nens rebutgen la violència gratuïta. Entenen que forma part del món però s'incomoden quan es presenta com una via de solució de conflictes. I això encara s'accentua més en el cas d'infants que viuen en països castigats per la guerra.

Dibuixos com els del Correcaminos o Bugs Bunny presentaven una violència molt gràfica però inofensiva, al capdavall. Els nens no saben identificar aquest ús recreatiu?

La majoria sí, però quan un nen se sent assetjat a l'escola, o li peguen a casa, per exemple, pot acabar creient que l'única via que té el dèbil per fer-se valer és la violència. Entenem que la violència forma part de l'essència humana i sense ella ens hauríem extingit, però cal canalitzar-la cap a vies creatives.

I cal mostrar la sexualitat, també?

Sí, la televisió infantil i per a adolescents ha de tractar el tema, però des d'un enfocament que tingui sensibilitat i delicadesa. Recordo un documental argentí preciós que explicava quins suports podien buscar els que sentien una atracció homosexual.

Com ha afectat internet a l'educació dels infants a través dels continguts audiovisuals?

Les televisions ara són pantalles i finestres. Abans eren només una pissarra opaca, amb les normes que havien de seguir. I una pissarra sexista: recordem la Minnie, de Disney, que l'únic que sabia fer era mirar-se al mirall. Internet multiplica les opcions però alhora obliga a vigilar del perill que suposa tenir un accés indiscriminat a continguts.

La casa moderna té més pantalles que membres. A partir de quina edat un fill hauria de poder connectar-se a internet sol, a la seva habitació?

Cada cas varia, evidentment, però jo no recomanaria un accés no controlat abans dels quinze anys.

Molts pares entenen aquest discurs, però el temps els és escàs. Quin consell els donaria?

Que el diàleg amb el fill sigui constant. I això vol dir parlar, però encara més observar i escoltaar. I entusiasmar-se.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT