Obama limita la reforma de la NSA

WashingtonLa reforma dels programes de vigilància massiva de l’Agència de Seguretat Nacional dels EUA (NSA) serà, finalment, de mínims. De fet, els canvis seran més modestos que els que va anunciar ara fa un any el president nord-americà, Barack Obama, per fer front a l’escàndol d’espionatge del seu país destapat per Edward Snowden el juny del 2013.

El govern d’Obama, a través de la direcció nacional d’Intel·ligència, acaba d’anunciar que limitarà els programes de recollida de dades telefòniques i electròniques de ciutadans d’arreu del món. Les dades que s’obtinguin de nord-americans que no siguin necessàries per raons de seguretat seran esborrades immediatament. D’altra banda, en un gest per apaivagar les crítiques dels seus aliats, Obama també ha ordenat que es faci el mateix amb la informació de ciutadans estrangers, tot i que no es destruirà fins al cap de cinc anys.

L’espionatge massiu nord-americà, doncs, continuarà amb petites variacions. Les noves normes també preveuen la publicació de les cartes de seguretat nacional -ara secretes- per obligar les empreses a lliurar als serveis d’intel·ligència les dades de comunicacions o registres financers dels seus clients, després de tres anys. Algunes companyies, com Google, Twitter i Yahoo, s’han queixat d’aquestes accions i han optat per publicar informes de transparència que detallen algunes estadístiques sobre les sol·licituds de dades o registres del govern.

D’altra banda, es limita la recollida massiva de dades privades a aquestes situacions concretes: per la captura d’espies estrangers, la lluita antiterrorista, la ciberseguretat, la contenció d’amenaces contra el país o les seves forces armades i el combat a amenaces criminals transnacionals. A més, els treballadors dels serveis secrets s’hauran de sotmetre a “programes de capacitació obligatoris” per assegurar-se que “saben i entenen la seva responsabilitat de protegir la informació personal de totes les persones”.

Malgrat aquestes limitacions i la millora de la transparència, els activistes pels drets civils i defensors de la privacitat van titllar la reforma de “dèbil” i “insuficient”. “El govern manté unes polítiques de vigilància massiva preocupants, i ho fa malgrat l’evidència que molts d’aquests programes són ineficaços”, va assegurar als mitjans nord-americans Neema Singh Guliani, representant de la Unió Americana per les Llibertats Civils (ACLU).

Mark Rumold, advocat de l’Electronic Frontier Foundation (EFF), lamenta que la Casa Blanca no posi fi a la vigilància massiva de ciutadans innocents. Tampoc resol qui emmagatzemarà la informació captada. Fa un any l’inquilí de la Casa Blanca va prometre crear un ens independent que es fes càrrec de les dades recopilades de ciutadans per garantir la seva privacitat. “El president Obama encara té temps de fer les coses bé. Però si continua oferint aquestes reformes febles, llavors haurà d’estar preparat per a una batalla important al Congrés quan es voti la renovació de la llei patriota al juny”, va dir Rumold.

La llei patriota i l’atac a París

Aquesta llei, que es va aprovar després dels atemptats de l’11-S, és la base jurídica dels polèmics programes dels serveis secrets. A finals d’any alguns legisladors dels dos partits van intentar restringir aquesta legislació i han promès que ho tornaran a provar aquest any. Tot i així, en les últimes setmanes, alguns experts expliquen que les limitacions a la llei patriota o una reforma més extensa de la NSA seran complicades de tirar endavant després de l’atac terrorista a la seu de la revista Charlie Hebdo a París a principis d’any.

La principal assessora en matèria antiterrorista d’Obama, Lisa Monaco, subratlla en l’informe que les noves restriccions als programes de vigilància massiva dels EUA són un exemple del compromís del president amb “un augment de la transparència”. Pel que fa les escoltes a líders mundials, algunes continuen, però, segons la Casa Blanca, ara estan supervisades pels membres del Consell de Seguretat Nacional del president.