La guerra burocràtica atrapa els refugiats
La nova regulació libanesa obliga els sirians que hi arriben a tenir un visat o un contracte per a l’habitatge
Zahle (Líban)El temporal Yohan creix sobre la vall de la Bekaa, a l’est del Líban. La neu arriba a les faldes del campament. Um Asim mira amb resignació cap al cel a l’espera que la tempesta torni a fer estralls. En aquest assentament temporal hi viuen 17 famílies, la majoria de l’est de Ghuta, als suburbis de Damasc, una de les àrees que va ser atacada amb armes químiques l’agost del 2013.
Fa un any i dos mesos Um Asim i la seva família van arribar al Líban. Abu Asim, el seu marit, encara no s’ha perdonat per la mort del seu fill gran. Pare i fill van tenir una discussió per un tema de terres; el noi va marxar de casa i en el camí va rebre l’impacte de la bala d’un franctirador. Després d’aquell tràgic incident, la resta de la família va marxar al Líban.
Com la majoria de refugiats sirians, la família depèn dels ajuts de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Abu Asim està preocupat perquè no troba feina.
A més de les dificultats diàries, ara la família s’enfronta a complicacions legals. El Líban, amb una població de 4,2 milions d’habitants, acull entre 1,2 i 1,5 milions de sirians, segons dades de l’ACNUR, cosa que representa que una de cada cinc persones és refugiada. Com a nacionals d’un estat no signatari de la Convenció sobre Refugiats del 1951, els sirians que han fugit de la guerra al seu país es troben amb una protecció legal limitada a l’hora de demanar asil al Líban. A causa de l’elevadíssim nombre de refugiats, les autoritats libaneses han establert una nova normativa que obliga els sirians a pagar una taxa de 200 dòlars per persona cada sis mesos per renovar la seva estada al país o, en cas contrari, han de marxar, ja que se’ls considera il·legals.
Invitació d’un libanès
Um Asim es posa les mans al cap: “Com ens ho farem per pagar aquesta quantitat? Som sis persones a la família! No sé què farem”, lamenta, i afegeix: “No podem tornar perquè ho hem perdut tot”. El seu habitatge va ser bescanviat per un barril de dinamita.
Segons la nova legislació libanesa, els sirians han de sol·licitar un visat d’entrada dins de les categories de turista, negocis, estudis o per seguir un tractament mèdic. A més, necessiten presentar una carta d’invitació d’un ciutadà libanès.
Els sirians que van entrar pels passos fronterers oficials i han de renovar la seva estada han de tenir un contracte de lloguer, juntament amb un consentiment escrit del propietari. Així mateix, el permís de residència temporal no permet treballar, de manera que els sirians que aspirin a trobar feina al Líban hauran de pagar, a més, una altra autorització.
Sense cobertura legal
Les noves mesures de regularització i renovació de residència deixen la majoria de sirians en uns llimbs legals. De fet, encara que estiguin registrats a les oficines de l’ACNUR, l’agència de l’ONU no els pot oferir protecció. La situació s’agreuja per als que van entrar al país per les fronteres no oficials.
Aquest és el cas d’Abu Amjad, de 31 anys. El seu pare i els seus germans han sigut empresonats. El seu nom també és a la llista negra, de manera que si hagués creuat per la frontera oficial de Masna les autoritats l’haurien detingut.
Per haver entrat de manera il·legal al Líban Abu Amjad haurà de pagar una penalització de 650 dòlars i sortir del país per demanar un visat d’entrada. Si torna a Síria, probablement serà detingut i empresonat. “No puc buscar feina perquè si surto de casa tinc por que em detinguin les autoritats libaneses. Tinc la meva mare, les meves germanes, la meva dona i el meu fill a càrrec meu”, manifesta, preocupat.
“No és possible acollir més refugiats al Líban”, va declarar fa poc el ministre d’Afers Socials, Raixid Derbas. No obstant això, el titular no va dir que les fronteres estiguin tancades per als refugiats, sinó que es va referir més aviat a poder organitzar millor l’afluència de visitants: “Si un sirià vol venir a estudiar haurà d’ensenyar la matrícula d’una universitat libanesa, si és per atenció mèdica haurà d’ensenyar un informe mèdic i si és per turisme haurà de presentar una reserva d’hotel”, va avisar el ministre.
Les noves mesures de regularització de visats han fet baixar dramàticament el nombre de refugiats que creuen el Líban mensualment. El 2013 es van registrar una mitjana de 59.000 refugiats al mes. “El 2014 aquest nombre es va reduir a 37.000 per mes, amb la caiguda després de la imposició de restriccions a la frontera. En l’últim trimestre el registre mensual va baixar a 14.000”, explica a l’ARA la representant de l’ACNUR al Líban. “Tots els països tenen dret a decidir qui entra al seu territori. Però imploro a les autoritats libaneses que reconsiderin la seva postura i no restringeixin l’entrada únicament a casos humanitaris urgents”, exclama la cap de l’ACNUR.
