La retirada immediata de les sancions a l’Iran, escull per a l’acord
Els negociadors es donen un dia més i eviten marxar sense consensuar demandes
TeheranUn dia més de marge -i ja són 48 hores per sobre del termini fixat- per arribar a un acord que garanteixi el caràcter pacífic i civil del programa atòmic iranià. Les potències occidentals i l’Iran es van tornar a encallar dimecres en la ronda de negociacions nuclears que mantenen des de fa una setmana a Lausana (Suïssa). Malgrat els “importants avenços” aconseguits en les últimes jornades maratonianes de reunions, els representants del G5+1 (format per la Xina, els Estats Units, França, el Regne Unit, Rússia i Alemanya) i l’Iran reconeixien ahir l’existència de “serioses dificultats” per tancar en els termes previstos qüestions clau per a les dues bandes.
Així, un dels punts conflictius, irrenunciable per als negociadors perses, és l’eliminació “immediata i total” de les sancions. El viceministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, va afirmar: “No és possible arribar a un pacte sense que es deroguin totes les sancions de manera clara i precisa. En un primer nivell de l’acord, totes les sancions econòmiques, financeres, bancàries i petrolieres s’han d’eliminar”, informava des de Suïssa la televisió persa Press TV.
Però aquesta línia vermella de Teheran xoca frontalment amb la convicció de la majoria de les potències occidental que les sancions s’han d’aixecar de manera gradual, especialment les imposades pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Un altre punt que dimecres seguia enfrontant les parts és el caràcter derogatiu de les sancions. Mentre que la República Islàmica demana que sigui de “manera definitiva”, els socis occidentals defensen la “suspensió”, que els permetria imposar-ne de nou si l’Iran incompleix l’acord. Un desencontre que demostra la nul·la confiança de Washington i la resta de negociadors en Teheran. I és a causa d’aquest fet que un eventual acord comportarà una intensificació dels controls dels organismes internacionals sobre el programa nuclear iranià.
Investigació durant una dècada
L’Iran ja se sotmet actualment a severes inspeccions, fruit de l’acord assolit el novembre del 2013, a canvi de les quals va obtenir llavors l’aixecament d’algunes sancions. D’altra banda, la durada total de l’acord, durant el qual el programa atòmic estaria subjecte a fortes limitacions, és un altre dels punts de la discòrdia. L’Iran només accepta deu anys, mentre que Occident en vol més. Finalment, l’exigència de l’Iran a reprendre la investigació nuclear en centrifugadores avançades un cop expiri l’acord seguia sent motiu de discrepàncies.
Però fora dels luxosos despatxos de Lausana, la població a l’Iran desitja que es forgi l’acord perquè l’aixecament de les sancions permetria alleujar una economia que es dessagna des de fa molts anys. Un eventual acord incentivaria les inversions estrangeres i podria ajudar a combatre les elevades xifres de desocupació i la inflació. Els mitjans locals informen de les negociacions amb l’esperança que la comitiva iraniana torni a casa amb la feina feta, cosa que no només se celebraria com un èxit nacional.
El pacte reforçaria internament el govern de Hassan Rouhani, que s’ha proposat des de l’inici del seu mandat retornar l’Iran al tauler internacional i posar fi a les hostilitats amb l’històric enemic nord-americà. Un resultat en positiu es veu a l’Iran com l’inici d’una nova era, en què la República Islàmica podria normalitzar les relacions amb Occident, especialment amb els Estats Units, i potenciar així la seva influència a la regió. Dimecres al vespre, a última hora, la Casa Blanca anunciava que el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, continuaria tot dijous a Lausana per intentar tancar un acord.
Un bombardeig contra una fàbrica deixa 37 morts al Iemen
Almenys 37 persones van morir i 80 més van resultar ferides en un atac de la coalició liderada per l’Aràbia Saudita contra una fàbrica de productes làctics a l’oest del Iemen. El ministeri de Defensa del país, controlat ara pels rebels houthis, va denunciar que en la mateixa operació també es va bombardejar una escola militar i altres objectius de l’exèrcit. Precisament, la Unió Europea va reclamar a les forces enfrontades al Iemen que protegeixin la població civil i va recriminar-los que s’ataqui “deliberadament” centres sanitaris, educatius i altres serveis essencials.
