Confirmat: l’excés d’informació pot intoxicar

MAI HAVÍEM TINGUT tants bons cuiners, tantes receptes, tants blogs, tantes dietes, tants professionals de la nutrició, tants estudis, tanta informació. I creix l’obesitat, a vegades emmalaltim per la mala alimentació, i abusem de productes poc recomanables.

Mai havíem tingut tants psicòlegs, pedagogs, psicopedagogs, gurus, mètodes i experts en educació, tantes revistes, fòrums, escoles de pares, xerrades i informes. I les famílies estem desconcertades, espantades, acomplexades i angoixades.

Mai hi havia hagut tants mitjans, blogs, tantes oportunitats a les xarxes, tanta capacitat per emetre missatges. I ens passem el dia parlant tots del mateix, de la polèmica del dia, que inflem fins a rebentar, conscients que demà ja parlarem d’una altra cosa. Això sí, tots de la mateixa, per Twitter, mar i aire.

Per què ens passa? Algú ha parlat de la infoxicació. D’un excés de coneixement dispers, mal paït, que en lloc d’ajudar-nos a tenir judici propi ens confon i ens despista, perquè a més no hi ha consens. Hi ha confusió.

Com ho podem arreglar? Mai tornant enrere, sinó anant endavant. Assumint que vivim en temps d’allau de missatges, a vegades repetits, a vegades contradictoris. I que ens cal calma, temps per pair-los, i una actitud activa i positiva per recuperar el comandament. A la cuina, educant la criatura, triant amb qui t’informes.

Ens calen menys experts i més visions globals. Més mestres de capçalera, metges de capçalera, periodistes de capçalera, dietistes de capçalera. Però ens cal també liderar el nostre propi projecte vital, assumir-ne la responsabilitat i les conseqüències, fer coses que tinguin sentit. I aprofitar que tenim tants cuiners i dietistes, tants pedagogs i psicòlegs, tants mitjans, per menjar millor, educar millor, informar-nos millor. Viure millor.