Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Elena Faba

La presidenta del Cercle de Dones de Negocis portarà la seva filla a l'escola abans d'afrontar un dia ple de reunions.

Em despertaré a les set el matí. El primer que faré serà preparar-me una tassa de cafè. Tindré mitja hora de marge abans de despertar la meva filla. Amb el cafè a la mà, aprofitaré per repassar els correus i missatges al telèfon mòbil mentre, de fons, la televisió m'avançarà les notícies del dia, que més tard consultaré als diaris. Categoritzo els dies en jornades de pànic i no-pànic. Abans tenia molts més matisos. Ara ho simplifico tot i intento centrar-me en allò que és més essencial. Aquest dilluns em tocarà dur la meva filla a l'escola, molt a prop de casa.

De camí cap al despatx, faré l'últim repàs mental a l'agenda. Avui, com qualsevol altre dia, m'enfrontaré a dos escenaris molt diferents: els temes relatius a la meva empresa i els que tenen a veure amb l'entitat que presideixo. Participaré en tres reunions. Hi ha dies pitjors. Scott Adams diu que el treball és això que fas en les estones perdudes entre reunió i reunió. Per què en fem tantes? Bé, jo utilitzo de forma exhaustiva les comunicacions telemàtiques. Són molts útils i eficaces, però és cert que hi ha un determinat nivell de confiança que resulta difícil de transmetre sense un contacte personal. El dia segur que avançarà a una velocitat vertiginosa. Quan acabi la jornada, de camí cap a casa, analitzaré com ha anat el dia abans d'entrar al territori familiar. Intentaré desconnectar fins l'endemà, però no sempre és possible.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT