Erasme de Rotterdam: diccionari mínim

He tingut la fortuna d’escriure el pròleg d’una obra d’Erasme de Rotterdam, Eduqueu els infants ben aviat en les lletres, publicada per l’editorial Adesiara. Va ser l’ocasió perfecta per rellegir el gran humanista i, mentre el llegia, vaig anar confeccionant aquest petit diccionari erasmià.

Adam: “En Adam tots naixem sense títols nobiliaris”.

Ànima: “L’ànima d’un home no és on viu, sinó on estima”.

Atrocitat: “L’atrocitat absoluta: cristians en guerra contra cristians. I a ningú li sorprèn, a ningú l’indigna”.

Ciutadà del món: “Jo vull ser un ciutadà del món lliurat a tots o, millor encara, estranger per a tots”.

Conèixer-se a si mateix: “Ningú presumeixi tant de si mateix que digui conèixer-se prou”.

Continència: “En bona part, la continència és fruit del desig de voler ser continent”.

Cristianisme: “L’essencial de la nostra religió és la pau i la unanimitat. Però no es poden aconseguir sinó a condició que limitem tot el possible les definicions i que en molts punts deixem a cadascú seguir el seu criteri”.

Definició: “Definim tantes coses que podrien ser ignorades o abandonades al dubte sense perjudici per a la nostra salvació...”

Erasme: “Des de l’adolescència m’he dedicat a la més selecta literatura antiga i he adquirit, amb considerable pèrdua de son, un modest coneixement tant del grec com del llatí. I he fet això buscant no una vana glòria o pueril satisfacció interior, sinó responent a un propòsit premeditat d’adornar, en la mesura de les meves forces, el temple del Senyor amb rars tresors”.

Escepticisme: “M’agraden tan poc les afirmacions, que de bona gana prendria partit pels escèptics. Part del nostre coneixement consisteix a acceptar que hi ha coses que no podem conèixer”.

Felicitat: “Que cadascú sigui el que vol ser. I això és precisament el benefici que ofereix la meva estimada filautía : que ningú estigui descontent del seu propi aspecte, del seu propi caràcter, de la pròpia família, del seu propi lloc, de la pròpia conducta, de la seva pròpia pàtria. ¿És que hi ha, pels déus immortals, alguna classe més feliç d’homes que aquests als quals vulgarment anomenem estúpids, necis, imbècils i babaus? A no reflexionar res rau la vida més agradable”.

Filosofia: “Significa menysprear el que la gent admira embadalida i pensar les coses de manera molt diferent de com ho fa la majoria”.

Guerra: “La guerra és dolça per a qui no l’ha provat. ¿A què ve que uns éssers tan exposats a les calamitats busquin com si els fes falta un mal addicional?”

Home: “Es tracta de l’únic animal nascut exclusivament per a l’amistat, que principalment madura i es reforça amb l’ajuda mútua”.

Mandrós:“El mandrós vol i no vol”.

Morir: “Digueu-me, eminent senyor, ¿si hagués de morir demà, preferiria morir com a idiota o com a savi?”

Naturalesa: “Més madrastra que mare en uns quants aspectes”.

Neci:“El neci només coneix els fets”.

Pau: “Difícilment hi ha una pau tan iniqua que no sigui preferible a la més justa de les guerres. Gran part de la pau consisteix a voler sincerament la pau”.

Pregària: “A Ell li demano que es digni a obrir el meu esperit a l’estudi de les bones lletres”.

Publicar: “El meu únic propòsit en publicar tots els meus llibres ha estat sempre fer alguna cosa útil amb la meva feina i, si no ho podia aconseguir, almenys no fer mal”.

Realitat: “La veritable realitat de les coses sempre es manté profundament amagada i no es deixa aprehendre fàcilment”.

Respecte: “Ningú es considera a si mateix poc digne de respecte”.

Saviesa: “L’autèntica saviesa no rau només a consagrar-se al coneixement de la veritat sinó també en el gust i l’amor del que és honest. Qui examini en profunditat l’essència i la naturalesa de les coses descobrirà que ningú està més lluny de la veritable saviesa que aquests homes que amb títols magnífics fan gala de saviesa absoluta”.

Sòcrates:“Sant Sòcrates, pregueu per nosaltres!”

Turcs: “És menys dolent ser obertament turc o jueu que un cristià hipòcrita”.

Vellesa: “No vull queixar-me de la vida. No em penedeixo d’haver viscut, ja que he portat una existència que em fa pensar que no he nascut per a res. I surto d’aquesta vida més com d’una posada que com de la meva pròpia casa. La naturalesa ens va donar un alberg per a aturar-nos-hi, no una residència fixa”.

Vida:“Quina altra cosa és la vida dels mortals, sinó una espècie de comèdia, en què cadascú es presenta cobert amb la seva màscara i interpreta el seu paper, fins que el director de la representació el retira de l’escenari? No em penedeixo d’haver viscut”.