Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Espantats per l'aspartam

El Sense ficció va regirar-nos l'estómac dimecres. Segur que vam ser molts els que vam maleir els refrescos light que hem begut en els últims anys. Què mengem? és un molt bon reportatge de Montse Armengou i Ricard Belis sobre els tòxics dels aliments que creiem saludables. L'aposta és valenta, perquè no és fàcil oferir arguments minoritaris que contradiuen el corrent establert. I més quan les denúncies van en contra dels interessos d'alguns productors. El menjar ecològic o els perjudicis de la carn i la llet no són suggerències ben rebudes per determinats sectors.

Què mengem? és un reportatge completíssim, que sorprèn per l'enorme ventall d'especialistes i testimonis que han entrevistat arreu del món. L'estructura narrativa, que parteix de com s'alimenta una família de ficció, és una idea més bona sobre el paper que no pas finalment executada. El grup de teatre amateur per simular situacions feia patir una mica, però també és cert que ajudava a implicar l'espectador en la trama científica. El documental va ser molt més combatiu i atrevit amb l'aspartam que amb la resta d'aliments. L'edulcorant va ser el hit de la nit. Van construir molt bé la trama política al voltant de l'aspartam, explicant la relació de la presidència de Ronald Reagan amb la legalització d'aquest producte. ¿Qui ens ho hauria dit, que Donald Rumsfeld, l'estrateg militar que es va carregar el règim de Saddam Hussein, ens està aniquilant també lentament a tots nosaltres? Vam arribar a tenir por. Hi ajudava la veu en off, que segons com agafava entonacions apocalíptiques, mentre una melodia greu i lenta de fons feia créixer de tant en tant l'acolloniment. Quan ja ens tremolaven les cames van posar punt i final al documental reconciliant-nos, si us plau per força, amb el risc de viure. No vam pair gaire bé el sopar, però com a mínim la tele ens va nodrir d'arguments per allargar-nos la vida.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT