10/10/2016

L’acabament de la Sagrada Família, un problema que ningú vol encarar

2 min

La Sagrada Família podria estar acabada el 2026, és a dir, d’aquí deu anys. És molt poc temps per planificar com quedarà la zona afectada i per forçar una necessària negociació amb la Junta Constructora perquè finalment assumeixi les despeses de l’impacte que la comercialització del temple i el seu final està provocant en la ciutat. Cal deixar de mirar cap a una altra banda perquè els veïns afectats estan preocupats, amb raó, i a bona part dels barcelonins els costa entendre que la principal i més monumental obra en construcció de la ciutat es vagi fent sense un pla urbanístic clar i un control públic sobre com afecta el veïnatge.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Es poden fer moltes bromes sobre el temple i, de fet, se n’han fet moltes al llarg de la història, amb polèmiques periòdiques que sorgeixen cada pocs anys. L’última fa pocs dies quan el regidor d’Arquitectura de Barcelona, Daniel Mòdol, va dir que era “una mona de Pasqua” que no tenia res a veure amb Gaudí. Agradi o no, el temple és la principal atracció turística de Barcelona, amb 3,7 milions de visitants el 2015. I la Junta Constructora, ara controlada per l’arquebisbat de Barcelona, compta amb molts recursos per continuar les obres.

Fins ara es construïa cap a l’interior, però ara s’acosta el moment que l’obra començarà a afectar directament la trama urbana. A la façana de la Glòria, que serà la principal i dóna al carrer Mallorca, en teoria s’hi ha d’arribar per una gran escalinata que gairebé ha de sortir del carrer Aragó i que comporta la demolició dels pisos que ara hi ha davant aquesta entrada. Són entre 150 i 1.000 els habitatges que quedarien afectats. La Junta Constructora, i també l’arquebisbat de Barcelona, han d’assumir les seves responsabilitats, entre les quals segurament pagar la llicència, i començar a negociar els terminis i les indemnitzacions. L’Ajuntament ha de vetllar amb tot el rigor pel bé públic sense obviar el que suposa un problema real per a la ciutat, i la Generalitat, com a responsable del patrimoni, tampoc se’n pot desentendre. Mai s’ha pogut parar l’obra, i resulta difícil pensar que ara això pugui passar. Per això, s’hauria de reflexionar molt seriosament sobre el seu impacte i, concretament, sobre l’espai que necessita al seu voltant i el que això comporta. No és una qüestió de si agrada o no, és un tema central de la ciutat que tindrà conseqüències en el futur.

stats