Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

L'adolescència de l'ecomomia

Un bon dia ens van convèncer que el que ens havia de preocupar era el comportament de l'economia, i des de llavors hem anat cuidant la criatura, pensant que l'aniríem encarrilant i li ensenyaríem valors. Però la veritat és que la noia ens ha sortit fatal. Altres cops, quan era més petita, l'havíem enviat de cara a la paret, o al racó de pensar, que és la versió moderna, i es tornava a portar més o menys bé. Però ara és una economia adolescent, rebel, es dedica a portar-nos la contrària. Ja sabem que toca negociar-hi, però té un humor tan variable que no ens en sortim. Sembla que s'ha calmat perquè li dónes el que demana i deixes que arribi tard, però de seguida hi torna. No fa cas dels pares, qualsevol cosa que li diguin els seus amiguets, els mercats o les agències de qualificació l'impressiona més que el que li puguem dir a casa. I mira que l'havíem avisat que vigilés amb les males companyies: no hi ha manera. Ens diuen que en part és culpa nostra, que l'hem consentida i ara és insaciable. El pitjor és que no saps mai on para. Ara és a Grècia, ara et truca de Portugal, tot d'un plegat és a Itàlia. Només es recorda de nosaltres quan té alguna emergència. I, au, llavors tots a rescatar-la corrents, anar-nos endeutant, anar pidolant a la tieta Merkel un cop de mà. En el fons són ganes de destacar, de cridar l'atenció i d'acaparar portades. Ho aconsegueix: famosa ho és, i a qualsevol preu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT