L’assignatura pendent de Barcelona: posar fre als cotxes
Barcelona té un greu problema de contaminació fruit, principalment, del trànsit rodat. El vehicle privat és, encara, el rei de la ciutat i això comporta problemes tant de salut pública com de benestar ciutadà. Hi ha acord en el fet que aquesta situació s’ha de revertir i l’única manera que hi ha per fer-ho és reduir el protagonisme dels cotxes i augmentar la xarxa de servei públic, analitzant bé si el tramvia és el millor sistema o hi ha altres alternatives, a més de potenciar eixos per a vianants i altres vehicles no contaminants. En aquest sentit, la iniciativa que està posant en marxa el govern municipal que encapçala Ada Colau és interessant perquè preveu pacificar carrers ara molt congestionats, com la Meridiana o Cristóbal de Moura, que reduirien carrils, i també crear vies per a vianants en trams de carrers com Consell de Cent, des de l’Escorxador fins a Borrell, Girona o Gran de Sant Andreu.
L’objectiu és interessant i ara caldrà accelerar el procés de participació ciutadana i també l’acord amb els altres grups polítics a l’Ajuntament per aconseguir que aquestes iniciatives es puguin portar a terme. En el primer cas, el de la participació ciutadana, seria interessant que el procés fos transparent però també ràpid. Els veïns han de tenir tota la informació per poder participar de manera activa i responsable. Cal recordar que molts cops les reticències inicials dels comerciants i d’alguns veïns en casos de creació de vies per a vianants quasi sempre s’han esvaït quan han experimentat la millora en la qualitat de la vida dels carrers pacificats.
El tema polític és més complicat. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, governa amb una minoria massa inestable. La dificultat d’arribar a pactes no depèn només dels acords concrets en el programa municipal sinó també de les estratègies dels pactes dels partits en l’àmbit nacional i estatal. És una situació que no pot mantenir-se gaire temps més. Barcelona necessita un govern fort que pugui prendre iniciatives. Hi ha marge per als acords i els barcelonins porten ja massa temps pendents d’un tacticisme aliè a les necessitats dels ciutadans i perjudicial per al desenvolupament de la capital de Catalunya.
