Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

L'eficiència al servei de la saviesa

Tenim el vici d'enyorar coses que no tornaran. La nostàlgia no és pragmàtica, no se li pot exigir eficiència. Però pot derivar en un vici pitjor, el de lluitar de forma estèril perquè tornin coses que no tornaran. I aquí sí que malgastem un temps i unes energies massa limitats per fer-ne un ús tan irracional. Ahir vaig demanar a un home que triés entre la seva situació actual i l'anterior. Em va dir que no perdria ni un segon pensant-hi, i em va regalar una oració d'origen jueu: "Doneu-me serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, valor per canviar les que sí que puc, i saviesa per saber-les distingir". No sóc de resar, però em va semblar que les paraules queien del cel, per aigualir la temptació d'encallar-nos en el malestar i lluitar per l'inevitable en lloc de fer-ho on cal que guanyem i a més podem fer-ho. Crec en el conflicte com a manera d'avançar, però m'espanta la conflictivització permanent, perquè fa tot el contrari: ens mata la serenitat per acceptar l'irreversible i ens fa malversar el valor per resistir en allò que paga la pena. Ens urgeix trobar la millor manera de canalitzar la rebel·lió contra el tsunami de la crisi. Inspirar-nos i prioritzar. Traduït a la manera d'ara, cal saviesa per dotar d'eficiència la indignació. L'eficiència sense saviesa ens ha portat a una crisi construïda tan eficientment que és gairebé imparable.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT