Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

L'escudella de la mare

Llegíem, a l'ARA d'ahir, algunes curiositats sobre l'anunci nou d'Estrella Damm, que és més llarg que un dia sense vi, i que està protagonitzat per un actor que es diu Daniel Brühl. A l'argument, una noia encantadora d'accent francès prova de fer-li al nòvio (en Brühl) l'escudella "de la seva mare". Es passa una bona part de l'espot explicant com s'ho ha fet (l'elaboració del caldo matern és més costosa que la cerca de la flor romanial). Que si la gallina, que si el porro... I al final del procés (digne del Canal Cocina), li serveix un platet petitíssim d'escudella amb dos o tres galets (no n'hi caben més, per desgràcia). El mascle tasta el resultat de l'esforç i emet el veredicte. "No. No és com la de la meva mare". Oh! Megde!!!

Jo, en aquest punt de l'anunci, si fos ella, l'hauria facturat de retorn a ca la mare per repel·lent, per pelleringós i per desagraït. No és com la de la teva mare? No t'amoïnis, xato, que aviat la mama te'l farà com a tu t'agrada. A sobre que em passo l'anunci cuinant...!

Després, la cosa s'arregla, perquè el xicot pensa en el Barça i en els seus valors immortals i, un cop fet el flash-back , ja torna a tastar l'escudella. I aleshores sí. Fent gala d'una bipolaritat ben preocupant, canvia d'opinió i ja la troba com la de la seva mare. I li diu: " Mon amour , t'ha quedat exactament igual!" Jo no me'n refiaria, d'ell. Hi ha molts plats que combinen a la perfecció amb l'Estrella, però no diria que l'escudella en fos un.

D'acord. L'anunci potser no fa tanta gràcia involuntària com el d'Els Amics de les Arts (perquè el moment en què els parroquians del bar anaven enumerant personatges guais que han dut Catalunya al cim era per plorar d'emoció) però és molt més pesat. I, sobretot, el que sembla no és un anunci de cervesa (una cervesa ben digna, d'altra banda) sinó un anunci de caldo en tetrabric.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT