Publicitat
Publicitat

L'esmena 675

Durant aquesta primavera s'està desplegant la litúrgia que, segons els bons costums, correspondria haver celebrat la tardor passada al voltant dels pressupostos de l'Estat per al 2012. Aquest retard s'ha degut a la irresponsabilitat que va suposar portar les legislatives al mes de novembre, combinat amb la temeritat de no presentar les xifres de l'Estat fins després de les autonòmiques del març a Andalusia. En l'actual conjuntura econòmica, la via més fàcil i efectiva per al descrèdit de l'estat espanyol davant dels seus socis de la UE, davant del G-8 i davant dels mercats de deute ha estat la frivolitat amb què s'ha tractat aquesta qüestió, en què els interessos partidistes han pesat més que els interessos generals i la visió d'estat. Al pas que van, l'entrada en vigor dels pressupostos per al 2012 serà quasi simultània amb la publicació de la circular de tancament, per no parlar de les modificacions fetes sobre la marxa abans del debat. Tot un exemple de rigor que converteix la famosa frase de " Haremos lo que hay que hacer " en una mediocre imitació marxiana, en el sentit de Groucho, esclar.

Perquè una de les conseqüències que es deriven d'aquest panorama és l'efecte dòmino cap a la resta de les administracions públiques i els seus organismes autònoms que, malgrat tenir llestos quan corresponia els respectius pressupostos per al 2012, a la pràctica no estaran operatius del tot mentre els comptes de l'Estat estiguin sense aprovar. Aquesta situació es deu a la incertesa sobre la possibilitat que les importants transferències que el sector públic ha de rebre de l'administració central es vegin encara més reduïdes que les consignades en el projecte inicial. Cosa que ja passa en el cas que ara veurem.

Aquest mes de maig el debat pressupostari ja està en marxa; ens trobem, doncs, en ple ritual de les esmenes que els grups de l'oposició presenten demanant increments o reduccions de partides econòmiques segons la seva conveniència i posició política. N'hi ha de tot tipus. De vegades són esmenes testimonials de cara a la pròpia clientela electoral; altres vegades missatges al govern predisposant a negociar potencials adhesions. És en aquest tràmit en què apareixien les històriques esmenes que impulsava Fèlix Millet per nodrir els seus comptes corrents i que sempre obtenien unanimitats a la búlgara. Però, de totes, les esmenes més curioses són les que presenta el mateix grup parlamentari del govern en una mena d'autorectificació dels pressupostos abans d'haver-los aprovat, justificades bé per oblits o bé per imperiosa petició d'amics i afins. Entre aquestes últimes n'ha aparegut una digna de ser destacada.

Es tracta de l'esmena 675, en què el PP proposa que es rebaixin les aportacions del ministeri de Cultura als consorcis del Macba i del MNAC, dels quals forma part -i en els quals té representació en els òrgans de govern-, per donar la quantitat descomptada a un altre ens públic en què el ministeri de Cultura ni participa ni té representació, l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). Tres museus afectats per una mateixa esmena: dos de catalans en surten perjudicats i un de valencià beneficiat. El partit al govern considera que als dos primers els sobren 25.000 euros i 25.250 euros, respectivament, per al seu funcionament, una reducció que s'haurà d'afegir a les retallades dels últims anys malgrat que els estatuts dels corresponents consorcis regulen les aportacions i percentatges obligatoris que han de complir les administracions consorciades. D'altra banda, el museu beneficiat veurà incrementar-se en 50.250 euros el seu pressupost de despesa corrent, que és d'on es paguen les exposicions que organitza i promou per a la Xina, l'Amèrica austral, el Carib i l'Àfrica subsahariana, en una més que atrevida i personal interpretació de les seves finalitats fundacionals.

L'esmena seria tot un poema per al debat o per al sainet, si no fos perquè dues institucions museístiques veuran minvar encara més els seus recursos. Males arts: museus contra museus, cultura contra cultura. Una versió més del "valencians contra catalans" que tant de rèdit electoral ha donat per aquestes terres, on s'ha manipulat fins a l'absurd tot el que està relacionat amb la llengua, l'aigua, la cultura i la història comuna... Com si el PP no tingués altres vies d'on treure els 50.250 euros que pretén donar a l'IVAM. Es podrien descomptar sense que ningú ho notés dels 6.316 milions d'euros assignats al ministeri de Defensa, 654 milions dels quals són per a compra d'armament; o, per què no, dels 7.000 milions que el govern donarà a Bankia per tapar el forat al qual tant ha contribuït l'" eje de la prosperidad " amb què el Sr. Camps, el Sr. Matas i la Sra. Aguirre van batejar l'aliança dels seus tres governs.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT