L’oferta del PSOE per a Catalunya no passa la prova del cotó fluix

Avui m’enxampen acabant-me de cordar el vestit de majordom i amb una boleta de cotó fluix a la mà. La idea és emular aquell anunci de Tenn i examinar la proposta del PSOE de reconèixer constitucionalment la singularitat catalana. Passem primer el pessic de cotó fluix per les portades de Madrid. Ui, en surt ben tacat de tinta: obre a El País i apareix a la meitat superior de la portada en dos diaris més. Agafo un altre borrissol de cotó fluix i el passo per les portades catalanes. Res, amb prou feines griseja: el tema s’esmenta només en primera pàgina a El Periódico, i ho fa en un discret mòdul, el més petit, a sota de tot. Ni La Vanguardia, que amplifica qualsevol oferta que eviti haver de votar la independència, s’ha molestat a plantar en portada l’oferta de Sánchez. La conclusió només pot ser que Sánchez llança -o llença- la seva proposta no pas per al públic català, sinó per a l’espanyol. Davant la referendumitis podemita, diu el del PSOE, el seny federal de seguir -ristretto amunt, ristretto volluto. Evidentment, part del cas que li fa la premsa espanyola ho és en sentit crític. Només cal veure com el titular de portada de La Razón és “Sánchez es podemitza per governar amb Iglesias”, una frase perfecta per espantar (o sia, mobilitzar) l’electorat de dretes al qual s’adreça el diari de Planeta. Que el PSOE reconegui gasosament certa singularitat catalana és un inequívoc preludi de l’Harmagedon. L’oferta, per cert, és un prodigi de redacció digne d’aquesta humil columna, sobretot quan diu que es vol que, “respectant les implicacions del principi d’igualtat, reconegui la singularitat de Catalunya”. Que és com dir, aprofitant que encara em tenen vestit de majordom, que els vull fer una truita “respectant el principi d’integritat dels ous”.