Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Maneres oposades de veure el món

Una de les millors maneres d'adonar-te de si pertanys o no a una col·lectivitat és comparar la manera de mirar les coses. Sembla una afirmació estúpida (i potser ho és), però quan una mateixa cosa és totalment normal per a mi i és una marcianada per a vostè, és evident que vostè i jo pertanyem a dos mons que no es trobaran mai de la vida. Exemple? Guijo de Galisteo és un poble de Càceres que tenia pressupostats 15.000 euros per gastar-se'ls a les festes en un espectacle de toros, tal com havien fet tota la vida. Però amb la crisi, l'alcalde va considerar oportú convocar un referèndum per preguntar als seus conciutadans si preferien dedicar aquests diners a crear uns quants llocs de treball. Escrutats els 423 vots emesos, el resultat va ser: 242 a favor dels toros i 181 a favor de la feina. Al final, però, l'alcalde va decidir repartir-ho i seran 10.000 per a toros i 5.000 per a feina.

La notícia ha circulat tant que al poble hi ha hagut més periodistes que habitants. La majoria, a la recerca de la declaració que els deixés més en ridícul. I, en general, i sobretot aquí, enfocant la informació per fer-ne molta mofa i molta befa. "Guaita que burros que són, mira que votar toros en comptes de crear llocs de treball...", han exclamat molts. Esclar, els catalans (com diu el tòpic) som molt poc de toros i molt de treballar. Sí, oi? I, amb molta suficiència, hem dit: "Aquí hauria sortit feina, on vas a parar!" Molt bé, doncs canviem els toros pel futbol. I li diré més: si aquí féssim un referèndum preguntant "Vostè preferiria que els diners que paga TV3 per oferir els partits del Barça els dediquéssim a crear llocs de treball?", quin resultat creu que sortiria? ¿Ens hi juguem un pèsol que sortiria futbol? Per tant, comparant un fet semblant, el que a Guijo de Galisteo és una cosa normal aquí és absolutament marcià. I viceversa. Dos universos paral·lels cada cop més allunyats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT