Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

PERET REYES

L'actual Rei de la Rumba, que treballa en una porteria del passeig de Gràcia, torna a pujar a l'escenari de l'Apolo

M'AIXECARÉ CAP a les 7.30 hores, perquè a part de dedicar-me a la música, també treballo en una porteria del passeig de Gràcia. Esmorzo fora, en un bar, i la meva jornada a la porteria acaba a les vuit del vespre, amb una pausa al migdia que aprofito per anar a dinar a casa. Des dels 14 anys que estic en el món de la rumba. Jo ja sortia al primer disc dels Amaya i em vaig passar molts anys de palmero del Peret. Fa un temps, vaig fundar amb el Txarly Brown el Club Rumba i em vaig passar un any de resident a la sala Sidecar i un altre més a l'Apolo, on aquesta nit faré un concert a les dotze de la nit. Cantaré rumbes amb el meu grup, que el conec molt bé, perquè tots són familiars meus. Per exemple, també hi toca el meu fill, Antonio Reyes, i la resta són nebots. Quan acabi la feina a la porteria, tornaré a casa, soparé una mica i miraré la televisió una estoneta. Després em dutxaré i prepararé tot el material del concert. Sempre vaig molt carregat, perquè he de portar, entre altres coses, el suport de la guitarra i una taula especial, perquè aquesta és una de les meves especialitats, tocar la taula. A vegades deixo de cantar una cançó i començo a tocar la taula, perquè això és el que em demana el cos: un artista ha d'improvisar sobre l'escenari, fer el que sent. Les proves de so són a les 22.45 i el concert dura entre una hora i una hora i quart. Abans, quan acabava un concert, anava a prendre una copa, però ara ja no. Em quedo al camerino una estona parlant de com ha anat el concert i torno a casa. Allà em prenc un tallat i miro la televisió fins que me'n vaig a dormir, perquè l'endemà m'espera de nou la porteria.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT