Publicitat
Publicitat

Papers amagats dels jueus gironins

La recerca als arxius segueix deparant agradables sorpreses. Amb una certa periodicitat els mitjans de comunicació es fan ressò de l'aparició de documents de notable interès per a la història, fruit de la tasca perseverant d'arxivers i investigadors. En el cas que comentaré, l'aparició en una mena de degotall inesgotable de documents hebreus als arxius gironins revesteix aquesta troballa d'un significat que d'entrada pot semblar secret i misteriós atès el seu caràcter excepcional.

La ciutat de Girona comptà a l'edat mitjana amb un call populós i pròsper que era governat per l'Aljama amb les seves regulacions pròpies. La comunitat tenia sinagoga, banys rituals ( miqwé ), un seguit de serveis com ara escorxador, carnisseria, peixateria, forn de pa i bodegues per tal d'acomplir amb els preceptes i rituals jueus i un fossar o cementiri a la muntanya de Montjuïc. Al llarg dels segles XIII i XIV, Girona fou un potent focus cultural en desenvolupar-s'hi un centre cabalístic d'influència internacional, amb la figura senyera de Mossé ben Nahman o Nahmànides.

L'excepcionalitat d'aquesta troballa documental prové del fet que els documents ara recuperats es trobaven inserits en les cobertes de llibres de comptes o de manuals notarials conservats en arxius de la ciutat. La raó és ben senzilla: quan es volia enquadernar un manual o un llibre se'l dotava d'unes cobertes d'un cert gruix per donar-los consistència i per aconseguir-ho s'empraven com a farciment documents que en aquell moment es devien considerar innecessaris per als usos administratius o jurídics. Aquesta pràctica fou molt estesa al llarg dels segles XIV i XV i la pacient revisió de centenars de manuals ha permès anar identificant aquells que contenien documents de farciment. Actualment, es té coneixement que hi ha documents jueus amagats als arxius catedralici, diocesà, municipal i històric de Girona, si bé es tracta d'un fenomen força generalitzat arreu del país.

Les tres iniciatives més rellevants de recuperació han estat les dutes a terme pel Bisbat, l'Ajuntament de Girona i pel departament de Cultura de la Generalitat. En el cas de l'Arxiu Diocesà de Girona, els estudis d'Enric Cortès mostren que els documents recuperats són comentaris del Talmud, alguna poesia litúrgica i de fragments de llibres de comptes en aljamiat, és a dir, paraules catalanes escrites, però, en caràcters hebreus. En el cas de l'Arxiu Municipal de Girona, en una recerca inicial duta a terme l'any 1989 es varen identificar i recuperar prop de 90 fragments, enganxats a les cobertes de manuals de l'administració, sobretot als denominats llibres d'àpoques. Aquesta inserció és explicable pel fet que la majoria de les enquadernacions per al municipi són realitzades entre els anys 1435 i 1449 pel llibreter jueu Issach Maymó, i les del període del 1472 al 1488 pel també jueu Abraham Vives. Aquests documents foren objecte d'estudi per part de l'hebraista Eduard Feliu.

La troballa més significativa fou la duta a terme a l'Arxiu Històric de Girona. Després de revisar 2.202 manuals notarials anteriors a l'any 1500, es va certificar l'existència de 198 manuals dels segles XIV-XV en què s'amagaven fragments, de 85 dels quals se n'ha pogut procedir a l'extracció de documents. Els treballs de catalogació i estudi d'Esperança Valls, Joan Ferrer, Eduard Feliu i Mauro Perani han permès recuperar el fons de manuscrits hebreus més rellevant d'Europa. Escrits en hebreu sefardita, es tracta majoritàriament d'actes notarials, contractes de compravenda, certificats matrimonials o versions de la Torà. En destaca una quetubà, és a dir, un contracte matrimonial celebrat a Castelló d'Empúries de l'any 1377, difós internacionalment i que actualment pot ser admirat al Museu d'Història dels Jueus de Girona. Són 909 fragments que es descriuen, digitalitzen, estudien i restauren amb el suport del departament de Cultura, la Red de Juderías de España, la Hanadiv Charitable Foundation i la Fundació Rotschild.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT