Parlant amb el dibuixant Santsalvador
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
He vist unes quantes vegades Santsalvador: és un xicot de 25 anys, amb aire de no arribar als 20. Gairebé sempre corre pel carrer amb una gran carpeta sota el braç, que fa més embalum que no ell, plena de dibuixos que, així que en té avinentesa, mostra als qui l’admiren, i als qui encara no, perquè ho facin. És vegetarià. De tant en tant, s’esbatussa en batussa de cordialitat amb Gimeno-Navarro (autor a Clarisme d’un gran article sobre Azaña i “carnívor” a les hores del repàs), que troba més bo el tall que no el verd. [...] Santsalvador fa naturisme amb goig. És un espiritualista, un idealista i, aparentment, diríeu que la timidesa li és amiga. No us deixeu enganyar. És un xicot enèrgic; amb una energia, per inexterioritzada, inesbravable. [...] Ens explica que del seu pare, dibuixant, ha heretat el plaer pel dibuix: -Des de petit que ja sempre he tingut afecció a dibuixar. Però, que m’entrés l’afecció amb més entusiasme, va ésser quan a casa vam començar a comprar el Patufet, per allà l’any 1920, en el qual, en veure els dibuixos d’en Junceda i d’en Llaverias, sobretot els que il·lustraven aventures, m’estimularen tant, que ja veieu on m’han fet anar a parar (?)... La meva il·lusió de sempre ha estat de poder il·lustrar llibres, contes, etc., però com que jo sempre he mirat de dibuixar del natural, un dia els amics em van començar a dir que els meus apunts de persones s’assemblaven tant al model... I llavors, jo que només m’havia fixat en les il·lustracions, em vaig començar a afeccionar d’admirar els mestres retratistes. [...] Prepara una exposició amb cent deu retrats. [...] Santsalvador, així que ha arribat ens ha explicat que havia dut un dia agitadíssim: -Al matí, en mitja hora, he fet Sagarra, que ha quedat admirat; després o abans cap a la casa Ardiaca, a regirar l’enciclopèdia per tal de poder fer un dibuix encarregat; a la tarda una altra sessió amb no recordo qui ens ha dit, després, camins cap a casa del gravador, i sempre amb la carpeta sota el braç -diu que li deixem recordar noms. Es treu, de la butxaca, una llista llarga com un cuc, atapeïda de noms i més noms. -Ah! -explica-, he arribat a casa de Josep Maria de Sagarra fet un peix -això s’esdevenia el matí de dissabte passat, ja que plovia a bots i a barrals.
[...]
