Publicitat
Publicitat

MÍSTER B.

Polseres vermelles

En un equip com el Barça, on en qualsevol alineació hi ha més jugadors fets a casa que a fora, sempre hi juga algú amb cara de nen. Dissabte van ser Cuenca i Deulofeu (el meu comentarista hispà ho va dir bé al tercer intent, després de provar-ho amb "Defú" -a la francesa- i "Delofué") , però fa quatre dies el que tenia cara de nen era Valdés amb aquells cabells engominats en punxa tipus heroi de manga. Xavi també va passar l'etapa Espinete, Iniesta semblava que venia de fer la primera comunió i Messi era una melena zigzaguejant al vent dibuixada per Quino.

Els nens se'ns han fet fet grans. Ara Víctor Valdés es retrata d'adult mirant a càmera amb mala llet i ben acompanyat mentre encadena premis Zamoras. A Iniesta, a base de marcar gols històrics a l'últim minut li han sortit unes entrades considerables; Cesc ha tornat de Londres amb la mili feta i els tatuatges reglamentaris, i Messi ja es pentina i no té aquella cara rodoneta. El que li passa és que encara no sap dissimular. Quan dissabte va marcar el tercer gol, somreia com una criatura a qui acaben de comprar el primer mòbil.

The kids are alright i no paren de créixer. La canalla de Polseres vermelles, retratada per la mà genuïna d'Albert Espinosa a partir de la seva dura experiència d'adolescents supervivents del càncer, ha inspirat tot el país. I aquest altre planter de talents que és TV3 ha aconseguit que Steven Spielberg i Marta Kaufmann s'hagin emocionat amb la sèrie i l'adaptin per a l'ABC nord-americana.

Uns altres nens que triomfen són els de Pa negre, pel·lícula produïda per la incansable Isona Passola i coproduïda per TV3. Els nens aviat faran les Amèriques com a millor carta de presentació per aconseguir la nominació als Oscars. Polseres… i Pa negre: ¿s'entén el valor afegit que suposa l'existència de la Televisió de Catalunya per a la indústria audiovisual?

Hi ha menuts d'altres menes que també volen fer-se grans. Qatar es postula com a nova potència regional i ha admès que va enviar centenars de soldats a la guerra de Líbia per aplanar el camí dels rebels que van fer caure finalment el règim de Gaddafi. I les inversions qatarianes són pertot arreu. The Washington Post, per exemple, obria dimecres passat explicant que el "petit país posseïdor d'una vasta riquesa petroliera" havia invertit 700 milions de dòlars en un enorme solar al centre de la capital dels Estats Units, on s'aixecarà un enorme complex d'apartaments, oficines i comerços.

Ara, no tot el que creix és per a bé. La judicialització progressiva de la vida del Barça, amb Laporta i Rosell retratats entrant i sortint dels jutjats, no fa presagiar res de bo pel que té de font d'inestabilitat institucional i social. Des de Nova York, Xavier Sala i Martín està desactivant cadascuna de les acusacions que han anat caient sobre la gestió econòmica de Laporta (de la qual va ser coresponsable com a tresorer durant l'última temporada) i que van acabar costant l'acció de responsabilitat. El projecte de Guardiola continua sent, de moment, l'únic gran punt de trobada de totes les sensibilitats barcelonistes. Ara que el Barça sap fer créixer futbolistes seria d'interès general que també aprengués a fer créixer consensos.

El rècord de Valdés

Si demà passat a Praga contra el Viktoria Plzen el Barça manté el zero a la porteria fins al minut 37 de la primera part, Valdés haurà batut el rècord d'imbatibilitat d'un porter blaugrana, que ostenta Miguel Reina des de la temporada 72/73 amb 824 minuts. Les xifres defensives del Barça a la Lliga i a la Champions parlen per si soles: només sis gols en contra en 13 partits, l'últim al camp del València el 21 de setembre. Des d'aleshores el Barça ha jugat vuit partits i no ha rebut cap gol.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT