Què és la ‘section 40’ i per què ens ha de preocupar (1)

BarcelonaEl Regne Unit prepara una llei de mitjans i un article en concret, el 40, que preocupa especialment els diaris del país. En breu: aquesta disposició, coneguda com a section 40, diu que un mitjà ha d’assumir els costos judicials de les querelles fins i tot si guanya el cas. Tenint en compte que les despeses poden pujar a unes quantes desenes de milers de lliures per litigi, una operació de querelles en cadena podria desarmar financerament un diari, fins i tot abans que s’arribés a un veredicte. Evidentment, això resulta una bajanada i, en realitat, el polèmic article només s’entén com a mesura de pressió per fer que els mitjans se sotmetin voluntàriament a un tribunal d’arbitratge que estigui homologat per l’estat. Perquè, si s’hi apunten, l’article 40 queda sense efecte. I, per tant, el voluntàriament de la frase anterior vol dir, en realitat, voluntàriament-a-punta-de-navalla. Una persona agreujada pels mitjans hauria de poder querellar-se sense necessitat de tenir les butxaques ben forrades, això és evident. Però que el sistema judicial sigui prohibitiu no s’arregla carregant la factura a les arques dels mitjans independentment de si han fet bé la seva feina: no cal tenir dos dits de front per veure que, especialment en aquests temps de crisi, moltes capçaleres aparcaran el periodisme més investigatiu si té associats uns costos demencials, fins i tot en cas de tenir raó.

En tot cas, la solució de col·locar-se -sisplau per força- sota l’ala reguladora d’una entitat també presenta seriosos problemes. Quan un comença a furgar, s’adona que alguns d’aquests organismes estan finançats per persones que formen part de l’elit política i empresarial. És a dir, que els paguen precisament les persones que són objecte d’investigacions periodístiques. Mal assumpte si al final el querellat és qui li paga la nòmina al (diguem-ne) jutge civil que ha de dirimir el cas. (Continua en l’article de demà.)