Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Rahola a l'atac

Dimecres al vespre a 8 al dia de 8TV hi va haver un enfrontament carregat d’agressivitat entre Pilar Rahola i una convidada al programa. Nora Baños era al programa de Josep Cuní per defensar la postura de les dones que havien estat acomiadades d’una empresa per voler portar el vel. Baños s’havia convertit a l’islam feia poc més d’un any i també duia el vel posat.

Un cop la convidada es va haver explicat, Rahola li va rebatre els arguments. Els primers segons ho va intentar fer amb calma. Nora Baños li va contestar amb calculada educació: “Gràcies a persones com tu tenim altes taxes d’islamofòbia a Barcelona”. I Pilar Rahola va esclatar. Cridant-li i aixecant-li el dit índex li repetia: “Mentida! Això és una calúmnia i això és dret penal! Si tu em fas una calúmnia et poso una denúncia! [...] No ho permeto! No ho permeto! Retira-ho! Retira-ho! [...] Ves amb compte! [...] No tornis a parlar d’islamofòbia perquè no t’ho permeto! Perquè estem parlant de Codi Penal!” La discussió es va encendre en pocs segons. De fons només se sentia la veu de Cuní, que va repetir una quinzena de vegades “Pilar... Pilar... Pilar...”

L’espectador, amb tanta agressivitat, va perdre la perspectiva de poder valorar els arguments. La ràbia, les amenaces i els crits sobrepassaven la capacitat d’atenció. Amb estratègies pròpies de Telecinco, la fúria televisiva i els excessos dramàtics de Rahola li eclipsaven bons arguments.

Més enllà de la lamentable escena, que traspuava un menyspreu incòmode, val la pena retrocedir uns minuts en la pel·lícula dels fets i posar èmfasi en la manera com el programa de Cuní va escalfar motors per a aquest instant. La manera visual com van crear expectatives a l’audiència. Mentre Cuní entrevistava Nora Baños i un altre convidat sobre aquest tema, la realització dividia la pantalla en tres. Al mig, en Cuní, en un costat el convidat que contestava i, a l’altre costat, el rostre de Rahola amb cara de circumstàncies. Rahola només escoltava. L’ensenyaven com a pla de reacció del que estava passant, esperant el seu moment. Era el pla del lleopard anhelant saltar sobre la presa. Hieràtica, seriosa, immòbil, sospirant... Era la manera subliminar d’advertir a l’espectador que ben aviat passaria alguna cosa amb ella. Només faltava la banda sonora de Tiburón per entendre que el moment estel·lar de la col·laboradora s’acostava i que mentre avançava l’entrevista ella s’estava carregant de raons per esclatar. I els senyals visuals no ens van enganyar. Aquell suspens, aquell pla d’aguait de la Rahola, aquella observació altiva de l’entrevista, aquella indignació silent, va complir les expectatives: la consumació de l’atac ferotge. Decibels, intimidació i esgarips. Missió acomplerta. I el repicó de Cuní convocant-les per a un cara a cara un altre dia perquè no tenien més temps.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT