Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Secrets de l'organitzador nadalenc

Un assaig que pretén demostrar que la gent feliç té en comú que no busca la felicitat, posa com a exemple tenir fills. Aixecar una família requereix sacrificis i la majoria de gent no es declara feliç en ple procés, perquè és quan, ofegats per la son, la conciliació impossible, el xivarri, les pors i el caos, tendim a destacar-ne els inconvenients i les misèries. Anys després, en canvi, la majoria acaba recordant l'etapa de criança dels nens com la més satisfactòria de la vida. Algú podria atribuir el misteri a una memòria selectiva, o al fet que la nostàlgia magnifiqui el passat. Però és evident que superar reptes és una font de gratificació directament proporcional a la dificultat. Això explica per què hi ha voluntaris per a grans gestes com l'Everest, tot i que aquí podríem atribuir-hi la recerca de notorietat. Però què me'n dieu de les vocacions socials i artístiques de Nadal, les dels pessebristes, grups amateurs que preparen els Pastorets, organitzadors de tota mena d'activitats lúdiques i solidàries? Persones que es fan un tip de pencar, que no veuen reconegut l'esforç ni tan sols per qui se'n beneficia. Què hi troben? Més que disfrutar fent-ho, que no deixa de ser una feinada, els compensa haver-ho fet. No sempre llueix públicament, no sempre se'ls atribueix el mèrit, però quan s'ho expliquen a ells mateixos, se senten bé. Per això repeteixen.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT