Talent i discreció
L’editorial Lumen ha anunciat que aquesta tardor podrem llegir en castellà La niña per dida, d’Elena Ferrante. Es tracta de la quarta i última entrega d’una sèrie de novel·les que estic segura que aviat es consideraran un clàssic del segle XXI.
L’he recomanada sempre que he pogut i ara torno a fer-ho. Els títols precedents són La amiga estupenda, Un mal nombre i Las deudas del cuerpo.
La novel·la ens arriba després de l’enrenou que ha provocat Elena Ferrante al món literari italià, en presentar-se al prestigiós premi Strega, que finalment no ha guanyat. Com potser ja sabeu, Elena Ferrante és en realitat un pseudònim i, fins ara, ningú ha pogut descobrir qui s’amaga darrere d’aquesta misteriosa escriptora que està rebent el reconeixement dels lectors arreu del món on es publica la seva obra.
Als Estats Units n’han dit meravelles i autores tan reconegudes com Elizabeth Strout, autora de la genial Olive Kitteridge, o Jhumpa Lahiri, que ha escrit la meravellosa novel·la La fondalada, han reconegut que l’enigmàtica Ferrante és per a elles font d’inspiració.
A Itàlia van bojos per descobrir qui és Elena Ferrante. Es fan travesses i es pressiona els candidats fins a fer-los enfadar. Aquí segurament ens passaria igual: jo mateixa tinc curiositat per saber quina cara fa la Marta Rojals, que no s’amaga pas del tot, només preserva la seva imatge.
El cas és que l’autor que s’amaga darrere Ferrante ha aconseguit mantenir el misteri. El matrimoni d’editors format per Sandro Ferri i Sandra Ozzola guarden el secret i ni tan sols els treballadors de la seva editorial o els traductors de l’obra poden parlar directament amb l’autor, que, com ha dit i repetit a través d’entrevistes fetes per correu electrònic, té la intenció de continuar mantenint-se amagat en el seu anonimat.
Ell o ella vol parlar només a través de la seva escriptura. Considera que descobrir la personalitat de qui escriu a través de les històries que proposa, dels seus personatges o del seu to és una bona manera de llegir. Ell o ella ha aconseguit que la seva obra cridi l’atenció de tothom i que el focus es mantingui damunt dels textos.
Per tot plegat i, sobretot, per les novel·les que ha escrit, la meva més rendida i sincera admiració, siguis qui siguis.
