Publicitat
Publicitat

IA QUÍ

Vellesa, saviesa, tendresa, compassió

Ahir vaig tenir l'honor i el privilegi de ser a casa del doctor Broggi. L'havia conegut dies abans de la sortida del diari, quan vam fer la foto de la primera portada. "Tot el mèrit és de la nena, té una mirada preciosa", em va dir ell. La foto la tinc en mida gegant al despatx, i ell em mira sempre als ulls, amb aquelles arrugues de saviesa i aquell rostre serè. Ahir vam fer una entrevista que llegireu el cap de setmana. Ell, als cent tres anys, només la va interrompre per assegurar-se que jo begués aigua, i per dir-me que estava molt agraït que l'anés a veure. El món a l'inrevés, però ja se sap que la gent més sàvia és la més humil. T'encomana tanta pau interior que una pausa d'una hora enmig d'una tarda histèrica es converteix en un oasi. Entre les paraules que el doctor més fa servir hi ha altruisme i compassió. Admet que l'home és per naturalesa un animal de presa i defensa la cultura com a salvació. L'alarma un creixement demogràfic imparable, diu que no podem ser tants i aspirar a viure tots cent anys. I aquí somriu. Quan li demano si és optimista respon que "amb això nostre" ho és molt, perquè els altres ho fan molt malament i ho faciliten. En canvi, pel que fa al món, sense un govern global que coordini petits estats, no ens en sortirem. És molt difícil, li dic. Ja ho sé, però és que ens convé molt, respon ell. I té tanta raó i ho diu tan bé i tan tranquil que a mi ja m'ha convençut.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT