24/01: President dels independentistes

BEN SOVINT, després d’un discurs del president Puigdemont, sento algú de l’oposició (oficial o oficiosa) queixant-se amargament que no parla com a president de tots els catalans, sinó només com a president dels independentistes. Curiosament, aquesta acusació de parlar en nom d’una part no la sento després d’un discurs de Rajoy, que parla (en aquest terreny) com el president dels contraris als independentistes. No pas en nom de tots, sinó en contra de ciutadans que tenen passaport espanyol i paguen impostos. I el mateix fa el rei. Que ho faci tothom no vol dir que estigui ben fet. ¿Però és possible fer-ho d’una altra manera? ¿Pot ser algú tan i tan neutre que abraci el que pensen i senten tots els seus ciutadans? Difícil. Un representant institucional parla des d’una majoria, mesurada en els Parlaments. Hi ha una majoria independentista al Parlament de Catalunya; una majoria contrària a la independència al Parlament espanyol. Quan hi ha un ventall ampli de discrepància només es pot parlar en nom de tots si dius banalitats poc significatives. Acabes parlant, doncs, en nom del consens majoritari. Llavors el tema no és parlar en nom de tothom (impossible) sinó deixar parlar dels altres amb respecte. I això no ho fa tothom.