15/8: Rajoy i la història

EM DIU UN DIRIGENT independentista amic: si a la tornada de vacances Rajoy digués d’una manera creïble que, si parem el referèndum, en un any tindrem un molt bon paquet de millores per a Catalunya (pacte fiscal, infraestructures necessàries, reconeixement simbòlic i cultural), tindríem un gran problema. A hores d’ara això ja no desactiva el gruix de l’independentisme, que vol també sobirania. Però impactaria en aquella franja que separa ser molts de ser la majoria. De la mateixa manera, des de la premsa internacional es diu a Rajoy que si sortís en tornar de vacances i digués que, si s’atura el referèndum, es compromet a convocar-ne un de pactat i vinculant d’aquí un any, estaria en bones condicions per guanyar-lo. Però tots sabem que Rajoy no farà ni una cosa ni l’altra. Que no sortirà oferint res, quan torni de vacances. Que sortirà amenaçant i prohibint. No sembla l’estratègia més intel·ligent. Però tinc la sensació que a un Rajoy políticament feble, sense el lideratge polític i moral que caldria per fer el que li aconsellen, li fa por passar a la història com el president del govern que va cedir davant dels catalans. Paradoxa: pot ser el president espanyol que va perdre Catalunya, per no voler ser el president que va cedir.