Què hi fas en un bar de blancs?
La delegada del govern a Madrid, filla del falangista fundador de la Fundación Francisco Franco, Fernando Dancausa, havia prohibit la presència d’estelades a la final de la Copa del Rei, equiparant-les, d’aquesta manera, amb les banderes nazis. I ahir, després del merder, un dels dos magistrats encarregats del cas va considerar que “en cap cas ha resultat provat en aquest moment processal que l’exhibició de l’anomenada estelada pot incitar a la violència, el racisme, la xenofòbia o qualsevol forma de discriminació que atempti contra la dignitat humana, que com a manifestació d’una ideologia política o creença no es justifica en quina mesura infringeix l’ordre jurídic”.
La Dancausa, doncs, deia el contrari que el magistrat, que és també el que deien els polítics tertulians de les cadenes espanyoles que sentíem ahir: l’estelada -per se- incita a la violència, el racisme o la xenofòbia. Com quan et diuen que si vas amb minifaldilla provoques els violadors. És a dir, la culpa no és dels violadors; és teva, per puta. És com ser negre i entrar en un bar de blancs. Busques merder?
Però, d’altra banda, hi ha hagut algun progre que a Twitter ha lamentat que es prohibissin les estelades “perquè això dóna ales al nacionalisme”. No era un lament a favor de la llibertat d’expressió. Era un lament queixant-se de la provocació que això suposava. “Gol en pròpia porta”, titulava El Periódico. Era com dir: “Si prohibeixes la droga a un adolescent, el que aconseguiràs és que es drogui més. L’has cagat!” Equiparen, doncs, les estelades amb una substància perniciosa i equiparen els que les exhibeixen a uns adolescents immadurs. La idea és convertir aquesta ideologia i els seus símbols en una nosa, una font de problemes, perquè l’acabem sufocant per tedi còsmic. Perquè abracem a la fi la normalitat: Espanya.
