L’hivern més plujós dels últims trenta anys: què està passant?

BarcelonaLes pluges i les nevades d’aquest hivern estan sent extraordinàries, amb registres molt importants i alguns rècords que han enfilat les reserves d’aigua de les conques internes per sobre del 90%. Només en l’últim mes ja ens han visitat fins a sis borrasques de gran impacte, amb més o menys afectació a casa nostra. L’última, aquesta setmana, la Leonardo. La llista oficial de noms per batejar borrasques al sud-oest d’Europa ja va per la meitat quan tot just ens trobem a l’equador de la temporada. I per si no n’hi hagués prou, aquesta situació s’està produint en una estació que acostuma a ser una de les més seques de l’any. Feia trenta anys que Catalunya no vivia un hivern tan plujós, i això que encara queda tot el mes de febrer. Només els hiverns d’entre el 1995 i 1997 i alguns dels anys 70 van registrar xifres similars.

Però què està passant exactament? La raó la trobem en dos conceptes clau: el vòrtex polar i el corrent en jet. El primer és una gran massa d’aire molt fred que s’ubica a l’estratosfera i gira al voltant del pol Nord. El segon és un corrent de forts vents que circula per la troposfera en latituds més septentrionals; marca el límit entre l’aire fred dels pols i l’aire més càlid dels tròpics, i és per on es mouen habitualment les borrasques. Aquest hivern el vòrtex polar s’ha debilitat, cosa que permet que l’aire fred es despengi més al sud, i el corrent en jet s’ha traslladat en latituds més baixes. Tot plegat ens ha afectat de ple.

“Tenim una situació anòmala durant moltes setmanes, i això fa que circulin borrasques en latituds més baixes; és un fet poc freqüent, no excepcional, però que està provocant un hivern inestable i molt plujós a casa nostra, quan habitualment aquesta època és seca”, explica en declaracions a l’ARA Marc Prohom, cap de l’àrea de climatologia del Meteocat, que apunta que a la primavera podria continuar la tendència plujosa.

Una situació que va a contracorrent del que indiquen totes les previsions de futur, que auguren menys pluges a casa nostra els pròxims anys. De fet, el desembre és el mes que els últims anys ha marcat una tendència més seca, amb una clara disminució de la precipitació. Aquest any, en canvi, la segona part de desembre ha estat ben plujosa; destaca la llevantada de la setmana de Nadal.

“Les projeccions de canvi climàtic marquen el contrari del que estem vivint aquest any: hiverns cada cop més secs i anticiclònics, tal com ha passat els últims anys”,  assegura Prohom. “Si la situació que estem vivint fos una pel·lícula, el fenomen d’aquest hivern seria un fotograma que segurament no representaria el global de la pel·lícula”, afegeix. El precedent més recent de pluja abundant a l’hivern és el temporal Gloria del gener del 2020. Però aquell episodi va durar cinc dies i, en canvi, aquest hivern les pluges són freqüents tota la temporada.

Rècords de pluja amb l'ombra de la crisi climàtica

Les pluges també han deixat alguns rècords de precipitació. Segons el recent balanç climàtic del Meteocat, observatoris amb dades des del 1950 com Palafrugell (Baix Empordà) i Granollers (Vallès Oriental) han registrat el seu període de desembre i gener més plujós d’aquests 76 anys de registres, amb 368 i 308 l/m², respectivament.

La ciutat de Girona, amb 442 l/m², i Cabanes (Alt Empordà), amb 411 l/m², han registrat el segon període hivernal més plujós des de l’inici de presa de dades a mitjans del segle passat. I molts altres observatoris també estan vivint un dels seus hiverns més plujosos, sovint amb més d’un 200% o un 300% de precipitació superior a la mitjana.

Aquesta situació també ha deixat rècords de pluja a l’hivern en diverses estacions del Meteocat amb menys anys de dades –de 30 a 36 anys–, sobretot a l’Empordà i en comarques de Lleida. A més, l'Observatori de l’Ebre i l'Observatori Fabra de Barcelona, amb més de 100 anys de dades, ja han registrat aquest any el quart i cinquè període hivernal més plujós, amb 263 i 230 l/m², respectivament. I el Pirineu feia dècades que no tenia tanta neu, amb gruixos d’entre dos i tres metres a les cotes altes.

“Que s’hagin superat rècords podríem vincular-ho a l’escalfament global i a una major capacitat de l’atmosfera de retenir humitat. Amb situacions favorables als temporals com les llevantades recents, l’acumulació de pluja pot ser superior a la que estàvem acostumats anys enrere”, conclou Prohom.