Publicitat
Publicitat

TOVALLONSNEGRES

Va, que ja falta poc!

Al tren i als bars, només per la cara de complicitat amb què em miren, endevino la gent que votarà

El dia 1 d’octubre a Catalunya sortirà a la Viquipèdia d’una manera o d’una altra. Per això, ara, val la pena fer tot el possible perquè puguem votar. Al tramvia i a les terrasses dels bars, enraono amb desconeguts. Ens preguntem coses que no sabem contestar. Les senyores em diuen que han tornat a veure programes de famosos del cor, d’aquests de les teles espanyoles, perquè no es volen posar més nervioses. Els ciclistes de l’últim vagó del tren em pregunten, després d’un lleu cop de cap, que com ho veig, i dic que no ho sé, però que espero que votarem, perquè si no el que els espera als nostres fills és la grisor més absoluta. Si no votéssim, m’imagino que la Soraya procuraria treure’ns del cap la frustració i l’“ órdago ”, perquè no hi tornéssim, entrant a sac a les escoles, a la tele, a les editorials dels llibres de text, a les lleis, als senyals de trànsit i a la playlist de cada calçotada que féssim.

Nosaltres som molt petits i ells molt grans. Potser és la gràcia de ser nosaltres. Que no tenim res

És cert que, com va dir oportunament aquell senyor del PP, en Pablo Casado, “l’Estat és un transatlàntic i Catalunya una zòdiac punxada”. Nosaltres som molt petits i ells són molt grans. Però fem “castellets”. Aquesta potser és la gràcia de ser nosaltres. Que no tenim res. Ara ens prohibeixen l’anunci, ara ens tanquen la web, ara es baixen el PDF de la llista de municipis adherits a l’AMI (aquí cal ovacionar el servei d’intel·ligència) i citen els 700 alcaldes a declarar. I doncs, no passem l’anunci, però n’ensenyem un fragment, i ens quedem sense web, però allotgem la informació en un servidor estranger, i comprem 700 clavells per als 700 policies que hauran d’escortar els 700 alcaldes.

Al tren i als bars, només per la cara de complicitat amb què em miren, endevino la gent que votarà. Ahir la meva amiga unionista ja em va dir que si hi ha col·legis vota. Perquè jo li demanava: “Digue’m, si a sota casa teva hi ha una urna, ¿no hi aniràs? ¿Podràs no anar-hi?”

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT