Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Un homenatge dubtós a Hitchcock

Des que Manolo Summers, l'any 1982, va filmar To er mundo é güeno el gènere de bromes amb càmera oculta s'ha anat sofisticant. El tradicional bitllet amb cordill ha deixat pas a muntatges cada cop més recargolats, com els que Ashton Kutcher perpetrava a Punk'd , a la MTV, abans de dedicar-se successivament a enamorar Demi Moore i fer mèrits perquè el facin fora de casa.

La gala Inocente, Inocente d'Antena 3 és la sublimació de la branca hispànica d'aquest subgènere. El seu èxit resulta previsible, perquè es tracta d'un humor típicament espanyol: frontal, volgudament barroer i que explota els instints primaris. És herència de l'astracanada que, en bones mans i convenientment descodificat, ha donat moments sublims.

El moment estel·lar de l'última edició va ser la broma practicada a Willy Toledo. L'actor Manuel Tallafé el convida a casa i, des d'allà, amb dos amics més també actors espien la veïna del davant, que no té altra ocupació que passejar-se amunt i avall amb calces i sostens mostrant la seva rotunda anatomia. Tallafé li diu aleshores que la convidarà a prendre postres. Quan hi va, la noia se li tira al braços, presa per algun tipus de furor poc versemblant. Toledo s'ho mira atònit. Però el moment eròtic se'n va a can pistraus quan el nòvio d'ella apareix de sobte i comença a colpejar amb fúria aquest improbable èmul de Casanova.

El resultat: una versió molt pobra de La finestra indiscreta , filmada amb una qualitat d'imatge indecent, que deu ser un efecte volgut perquè així li donen una pàtina de cosa clandestina. La interpretació de la noia era còmica, de pel·li porno (barata). Només se salvava el moment en què, entre cop de puny i cop de puny, Tallafé suplicava: " Tío, por favor, en la cara no me pegues, que soy actor ". A can Intereconomía encara recorden l'escena amb un estremiment de plaer a l'espinada.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT