Publicitat
Publicitat

L' ASCENSOR

La igualtat

Té 20 anys i ara puja a l'ascensor de casa amb una decisió presa: ho dirà als pares. És un noi atractiu, d'una bellesa atlètica. Estudia primer d'arquitectura, juga a handbol i la seva vida ha fet un tomb definitiu aquesta setmana passada. Fa sis dies que hi pensa i no veu altra solució que encarar-ho amb resignació i valentia. Tot ve d'un mes i mig enrere. Va anar a una festa i hi va conèixer una noia preciosa, una mica més gran que ell. Van riure, van beure, van ballar i van acabar a una habitació del pis de dalt. Va ser un clau ràpid, explosiu, apassionat. Un bon clau, en definitiva. Des de llavors no s'havien tornat a veure. Ell va aconseguir el seu número de mòbil però no es va decidir mai a trucar-li. La setmana passada va ser la noia qui li va trucar. Van quedar en un bar del Born i ella li va confessar que estava embarassada i que -i aquí hi ha la mare dels ous- volia tenir-lo. Va parlar-li d'unes fermes conviccions que li feien impossible avortar. Ell va mirar de convèncer-la amb tots els arguments al seu abast. Li va dir que la seva relació va ser un moment d'escalfament i prou, que encara era molt jove, que vivia dels seus pares, que no tenia diners, que tenia plans, que volia anar a estudiar a l'estranger, que no volia tenir un fill, vaja. Però no va servir de res, ella va reiterar que el tindria, que ja l'aniria informant de l'evolució de l'embaràs i que quan nasqués ja es tornarien a trobar per resoldre les qüestions legals i pràctiques.

Ara ho dirà als pares. Els necessita perquè el problema és prou gros. Ells l'ajudaran, com sempre han fet. Després de donar-hi moltes voltes i informar-se'n s'ha adonat que no té manera de renunciar a aquesta responsabilitat. Ella sí que podria fer-ho. S'hauria pogut prendre la pastilleta aquella de l'endemà, o podria avortar perquè encara està dins el termini legal. Ella tenia la possibilitat de triar, i ho ha fet, ha triat tenir-lo i respectar les seves fermes conviccions. Unes conviccions que no van aturar-la a l'hora de pujar al pis de dalt... Ell, però, no pot triar. Serà el seu fill i, li agradi o no, se n'haurà de fer càrrec.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT