Publicitat
Publicitat

El pa que s'hi dóna

Els fòrums d'internet anaven descompassats despús-ahir, després que es conegués la notícia que Pa negre és la pel·lícula escollida per representar enguany Espanya als Oscars. Val la pena repassar un petit florilegi dels comentaris espigolats per aquestes webs de Déu, perquè donen una idea de com tenim el panorama. A la del diari El País , algú que signava Jonathan es desfogava: " Me parece una desfachatez tremenda que una película rodada en catalán haya sido elegida para representar a TODOS LOS ESPAÑOLES fuera de sus fronteras ". A la web d' El Mundo , un tal Peixe Branco insistia en la mateixa direcció: " Con todo lo que viene de Cataluña, que los miembros de la Academia de Cine hayan escogido 'Pa negre' para representar a España, me parece una auténtica provocación ". A la de La Razón , un que es feia dir TerciosdeFlandes anava més fortet: " Seguro que los Carod, Mas y compañía han tirado del dinero reservado a las embajadas catalanas (juas, juas, juas) para untar a ciertos miembros del jurado. Siento asco y vergüenza ". I aquest era el to. Com que a tot arreu hi ha de tot, a l'Ara.cat s'hi podien llegir perles del següent calibre: "De cinema català, res de res, la pel·lícula va com a candidata del cinema espanyol" (de JordiRieraGarrell), o "L'acadèmia catalana s'hauria de negar [sic]" (de gsoler2).

Tot plegat faria riure, si no fes llàstima. Com Albert Rivera, de Ciutadans, quan només se li acut sortir a dir "Sí al talent, no a les sancions". Què en saben, tota aquest gent, de talent? Són incapaços de veure res més enllà de la intoxicació de politiqueria i guerracivilisme que porten a dins. M'hi jugaria un pèsol que per a Agustí Villaronga, com per a la gran majoria de la gent de cinema, l'idioma no és més que un altre instrument de feina, que depèn molt directament de la producció de cada pel·lícula. La major part de la (magnífica) filmografia de Villaronga està rodada en castellà; una altra part és en català. Suposo que també hauria dirigit en italià, en holandès o en urdú si hagués trobat producció per rodar en aquests idiomes. En tot cas, molts films de Villaronga són mereixedors d'haver tingut ressò internacional; al final, el que ho ha aconseguit és Pa negre . Mèrit del director, certament, així com de la productora Isona Passola, i de tots els membres de l'equip que han fet possible el film.

Ara bé, Villaronga no ha fet més que seguir el camí que creia que havia de seguir: en un idioma o en un altre, amb èxit o sense. Una lliçó d'honestedat amb un mateix que són incapaços de comprendre tots aquells als quals, des d'una banda o des de l'altra, se'ls ha entravessat el Pa negre al ganyot dels prejudicis. Per a ells, tant si la pel·lícula tira endavant als Oscars com si es queda a mig camí, tot serà fruit de conspiracions delirants i maniobres de mans fosques i llargues. No entendran mai que aquest talent que alguns invoquen sense conèixer-lo més que d'oïda, s'obre camí per si mateix. Per dir-ho en català genuí del País Valencià, que se'n vagen a fer la mà.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT