Publicitat
Publicitat

La solidaritat té límits

Fa pocs dies alguns mitjans de comunicació van informar que a Alemanya els tres lands més rics (Baden-Württemberg, Baviera i Hesse) havien anunciat un recurs al Tribunal Constitucional Federal amb la finalitat de modificar el mecanisme de redistribució territorial de recursos dels lands més rics als més pobres. El motiu és que consideren que l'actual sistema de solidaritat interterritorial castiga els econòmicament més eficients i no contribueix a crear incentius perquè els més pobres millorin. Aquest és un fet rellevant per a Catalunya, ja que s'ha considerat el nivell de solidaritat interterritorial alemany com un objectiu a assolir.

És conegut que Catalunya fa una contribució alta a la solidaritat amb la resta de territoris de l'Estat. Les últimes dades oficials d'aquesta contribució provenen del càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l'Estat fet per la Generalitat el juliol del 2008 i que es referien a l'any 2005. Segons aquest càlcul, i extrapolant-lo a l'actualitat, el dèficit fiscal català, que és la diferència entre la despesa de l'Estat a Catalunya i els impostos que paguen els catalans a l'Estat, equival anualment al 9,8% del PIB, aproximadament uns 20.000 milions d'euros, 2.700 euros per català o 10.800 euros per una família de quatre membres. També el govern de l'Estat el juliol del 2008 va calcular les balances fiscals de totes les comunitats autònomes de l'any 2005, i els resultats no diferien gaire dels de la Generalitat.

Aquestes xifres, però, s'haurien d'actualitzar, ja que han passat una sèrie de fets que podrien haver modificat la quantia del dèficit fiscal. En primer lloc, per un fet conjuntural com és la crisi econòmica, que òbviament incideix directament en el volum dels ingressos fiscals de l'Estat recaptats a Catalunya i de la despesa pública estatal feta també a Catalunya. En segon lloc, per l'aplicació de l'Estatut d'Autonomia del 2006, que es va presentar com un instrument per reduir el dèficit fiscal a través de dues vies. D'una banda, per la disposició addicional tercera, que determina que anualment la inversió de l'Estat a Catalunya ha de ser el 18,85% del total de la inversió estatal. De l'altra, pel sistema de finançament autonòmic aprovat el 2009 i derivat de l'Estatut, que introdueix un nou sistema de solidaritat interterritorial.

Del resultat de l'aplicació de la disposició addicional tercera en sabem que costa que el govern central compleixi aquesta obligació. Del resultat del nou sistema de finançament en sabem encara menys. En el model de finançament autonòmic vigent fins al 2008 la Generalitat disposava d'uns recursos entre un 4% i un 6% per sota de la mitjana de la resta d'autonomies, però en canvi pel seu nivell de renda pagava impostos un 22% per sobre de la mitjana, mentre que altres comunitats autònomes, com Extremadura, tenien uns recursos un 24% per sobre de la mitjana, pagant impostos un 33% per sota de la mitjana. Aquest canvi de posicions, que provoca que les comunitats riques acabin tenint menys recursos per habitant que les pobres, no té lloc a cap altre país. La solidaritat interterritorial ha de tenir límits com en té, i s'accepta que en tingui, la solidaritat entre persones. La societat actual no acceptaria que després de pagar els impostos, les persones amb més riquesa disposessin de menys ingressos que els individus amb menys renda.

Als sistemes federals, com Alemanya, el criteri de solidaritat o equitat interterritorial que s'aplica redueix les distàncies entre els territoris amb més o menys renda, però no inverteix les posicions en termes de recursos per habitant en detriment dels territoris més dinàmics. Però, en canvi, alguns lands alemanys consideren que fins i tot així la solidaritat que se'ls aplica és excessiva.

¿El nou sistema de finançament ha millorat la posició de Catalunya? Només en coneixem les xifres que va fer públiques el govern de la Generalitat el 2009 i que situaven la Generalitat per primera vegada per sobre de la mitjana en recursos per habitant. ¿I la resta d'autonomies com se situen? ¿Han disminuït les diferències? Algunes estimacions fetes ens diuen que sí, però no passen de ser estimacions, ja que el govern central, en una actitud molt poc transparent, no ha fet públics els acords a què va arribar amb cada comunitat autònoma, ni tampoc els guanys que inicialment el nou sistema podia representar per a cada autonomia. El que sí que sabem és que una part dels recursos que havien d'arribar a Catalunya a través del denominat fons de competitivitat de moment no es faran efectius.

Per tant, seria bo que el govern de la Generalitat tornés a fer un nou càlcul del dèficit fiscal de Catalunya que permetés tenir en compte tots aquests elements, i buscar les vies per rebaixar-lo si és excessiu. A curt termini, només hi ha una via. Aconseguir un finançament diferenciat (asimètric) en relació amb la resta d'autonomies. Amb el cafè per a tothom no ho aconseguirem mai.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT