Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Una vella, coneguda olor

L'alcalde Trias, lent però segur, diu que declara la guerra a la brutícia a Barcelona. Èpica de motxo per a l'autoritat primera del Cap i Casal. L'alcalde Trias es pot fer seu, a manera de lletra de combat, aquell poema de Maria-Mercè Marçal: "Drap de la pols, escombra, espolsadors, / plomall, raspall, fregall d'espart, camussa, / sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra, / i sabó en pols, blauet, netol, galleda. / Cossi, cubell, i picamatalassos, / esponja, pala de plegar escombraries, / gibrell i cendra, salfumant, capçanes. / Surt el guerrer vers el camp de batalla".

L'alcalde Trias no tan sols té raó quan lamenta que Barcelona està bruta, sinó que es queda curt. Ens estalviarem els adjectius pirotècnics, però sí que podem dir, com el replicant de Blade Runner, que qui coneix el centre de la ciutat ha vist coses que ningú no creuria. Rates de la mida d'un torpede senyorejant tranquil·lament la via pública, des dels carrerons del Raval fins al passeig de Gràcia. Escarabats i cuques molles multiplicant-se exponencialment al voltant dels contenidors desbordats de porqueria en les plàcides nits de l'estiu barceloní, tan llustrosos que resulta difícil sostreure's a la temptació de dir-los bona nit en passar per la vora. Xarxes de protecció, d'aquestes que es posen a les façanes dels edificis en obres per evitar que els pedrots puguin obrir el cap d'algun transeünt, utilitzades pels veïns com a abocadors incontrolats de residus de tota mena, que resten allà, gronxant-se putrefactes, pels segles dels segles. I naturalment, alegres estols de pixaners i caganers noctàmbuls (no necessàriament estrangers), repartint la seva abundosa matèria per les cantonades i els passatges de la capital catalana amb generositat digna de millor causa. Si la brutícia fos música, Barcelona rivalitzaria amb Viena.

Algú em dirà que tampoc no és qüestió de mortificar-se i que ciutats tan il·lustres com Nova York, en la qual tant ens agrada emmirallar-nos, també acumulen a l'engròs deixalles i bestioles repulsives als racons més insospitats de la seva cartografia. I és ben cert, però aquest argument no acaba de ser eficaç per a les persones que, en lloc de viure a Nova York, cometen el descuit de fer-ho a Barcelona.

De manera que benvinguda sigui la guerra de l'alcalde Trias contra els suquets mefítics que irriguen l'asfalt i les voreres de tants carrers de la ciutat. Li desitgem sort i encert, i bon cop de manguera (és un dir). Però com que ja n'hem vist uns quants, de plans per l'estil, i n'hem pogut constatar en primera persona els grumollosos resultats, ens haurà de perdonar un cert escepticisme. Sobretot, quan llegim que el pla anirà acompanyat d'una "campanya de conscienciació" perquè la gent deixi d'embrutar sense comport ni mesura. I és que sap greu dir-ho (i a més, això no és culpa de l'Ajuntament), però hi ha gent molt porca. Si de veritat volen conscienciar-los, per què no comença la Guàrdia Urbana per arrestar-los, i després ja els farien un curset? Seria molt pedagògic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT