28/06/2017

29/6: ‘Procès’ / ‘Prusés’

1 min

EM TROBO diaris de Madrid que parlen del procès. Així, amb accent obert. És ben curiós. Posats a escriure el català amb faltes d’ortografia, és ben rebuscat escriure una paraula en català amb un accent que no tan sols no és el que toca sinó que ni existeix en castellà. Altres vegades he vist escrit prusés, en una suposada lectura fonètica per a castellanoparlants. Si no és per enfotre-se’n, no entenc la voluntat d’escriure una paraula d’una altra llengua amb faltes. Si un mitjà en català escrivís expressament paraules castellanes amb errors ortogràfics equivalents, hi hauria llamps i trons. Si un mitjà en castellà ho fes amb paraules en anglès, també. Suposo que l’opció per l’error ortogràfic (o per l’alegre manca de cura) respon a la voluntat de crear distància: allò que els catalans anomenen el procés. I per això ho escriuen amb aquell accent al revés que fan servir els catalans (encara que no toqui). Respon també a una jerarquia: hi ha idiomes que mereixen que se’ls respecti l’ortografia i d’altres que no. I, finalment, respon a una voluntat paròdica. La mateixa que feia que en els sainets castellans aparegués un viatjant de comerç català amb accent exagerat de Terrassa. Ja se sap, les diferències de l’inferior sempre fan riure.

stats