Publicitat
Publicitat

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Aragó converteix el català de la Franja en "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental"

L'executiu autonòmic desmantella la llei de llengües del PSOE amb una nova norma que parteix de la voluntarietat i evita qualsevol "imposició"

La consellera d'Educació del govern d'Aragó –format pel PP i el Partit Aragonès (PAR)–, Dolores Serrat, ha presentat aquest dilluns l'esborrany de l'avantprojecte de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l'Aragó, que desmantella els limitats avenços que va aportar la llei de llengües aprovada el 2009 per l'executiu autonòmic –llavors liderat pel PSOE– i encara pendent de desenvolupar. El nou text, ja anunciat en el debat d'investidura de la presidenta Luisa Fernanda Rudi (PP), elimina qualsevol referència al català i es limita a referir-se a "la llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca o prepirinenca" –en referència a l'aragonès– i a "la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental" –en referència al català de la Franja–, delegant en el govern autonòmic la declaració de les zones i municipis concrets d'ús. De la mateixa manera, la llei suprimeix l'Acadèmia de la Llengua Aragonesa, l'Acadèmia Aragonesa del Català i el Consell Superior de les Llengües d'Aragó –organismes encara per constituir–, i l'executiu autonòmic tan sols comptarà amb l'assessorament de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Tal com ja preveia la norma vigent, tan sols el castellà serà llengua oficial de la comunitat, i les altres –amb les noves denominacions– es reconeixeran només com a "pròpies". "Partim d'allò disposat en l'Estatut d'Aragó, que considera les llengües parlades a Aragó com a inequívocament aragoneses", ha defensat Serrat, que ha afirmat també que pretén "evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin estar a mercè d'organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma", en referència a l'Institut d'Estudis Catalans.

De fet, el nou text parteix, segons Serrat, de la voluntat de protegir les llengües de l'Aragó, però des de la voluntarietat i sense imposicions. Els ciutadans, així, tindran dret a parlar aquestes llengües i a estudiar-les en l'ensenyament, però sense que això sigui obligatori. Igualment, podran dirigir-se a les administracions en la llengua que vulguin, però aquestes podran respondre també en la que prefereixin. Igualment, els topònims podran ser en la llengua pròpia de la zona, però sempre acompanyats de la forma castellana.

"Hem de posar més èmfasi en el que ens uneix que en el que ens separa en matèria de llengües", ha assegurat Serrat. La llei de llengües del 2009 va ser aprovada amb una important oposició, tant dels que creien que es quedava curta –com IU, que hi va votar en contra–, com dels que renegaven que anava massa enllà i qüestionaven el nom de català per a la llengua que parlen els habitants de la franja de Ponent.

Més continguts de