Bilateralitat, dret a decidir i reconeixement nacional: el full de ruta del PNB

BarcelonaMarcant un camí propi

El Partit Nacionalista Basc (PNB) va posar a punt ahir el seu “full de ruta” per als quatre anys vinents, sustentat en tres grans pilars: el reconeixement nacional d’Euskadi, la relació bilateral amb l’estat espanyol i el dret a decidir dels bascos sobre el seu futur. El document -amb 318 vots a favor, 4 en contra i tres abstencions- va rebre el vistiplau del partit durant l’assemblea general celebrada a Pamplona, on, fa 40 anys, ja van celebrar la reunió que els treia de la clandestinitat. Avui renovaran el lideratge d’Andoni Ortuzar com a president de la formació.

Sense prendre el camí independentista que a Catalunya ha agafat CDC, el text afirma que ara toca avançar en la cooperació entre els sobiranistes per fer efectiu el dret a decidir -una reclamació que s’emmiralla, això sí, en el procés català- consensuant un “terra ètic i democràtic”, uns objectius de mínims i uns “ritmes” propis. No obstant això, els nacionalistes eviten concretar calendaris. El PNB manté a Euskadi un acord preferent amb els socialistes per governar en ajuntaments i diputacions forals. Ara, a més, s’han convertit en imprescindibles per al PSOE a l’hora de vertebrar un govern alternatiu al del PP si no disposa del suport de Ciutadans.

Una segona Transició a Espanya

El full de ruta del PNB marca l’inici d’un any que es preveu políticament intens a Euskadi. Primer, amb la sortida de la presó del líder de l’esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, el dia 1 de març. I, segon, per les eleccions autonòmiques previstes per a la tardor, en un context partidista canviant per la irrupció amb força de Podem al País Basc, que als comicis generals del 20-D va superar EH Bildu. Els nacionalistes afirmen, a més, que en la pròxima legislatura es produirà “el final definitiu d’ETA”.

Un context canviant que no perd de vista els moviments de fons a l’Estat i la possibilitat que s’obrin escletxes per buscar nous encaixos d’Euskadi, Catalunya i Galícia. Segons el document aprovat ahir, l’estat espanyol, amb qui el partit d’Iñigo Urkullu voldria tenir una relació de tu a tu basada en un nou estatus de relació, “ha de fer front a una nova Transició” i no descarta que es posi en marxa aviat una reforma constitucional. A l’assemblea de Pamplona també es van posar damunt de la taula comunicacions sobre alguns debats polítics oberts com, per exemple, un sistema propi de pensions.