Publicitat
Publicitat

PODER JUDICIAL

El Consell tria Moliner, un magistrat progressista del Suprem, per parar els peus al ministre de Justícia

El CGPJ es rearma contra Gallardón

Gonzalo Moliner, president de la sala social del Tribunal Suprem i de tarannà progressista, presidirà el Consell General del Poder Judicial. Haurà de capejar l'intent del govern de deixar-lo sense poder.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el màxim òrgan de govern dels jutges espanyols, està amenaçat. Després d'anys i panys de baralles entre els vocals triats pels partits o per les associacions judicials i del grotesc cas de les factures per a viatges personals del seu últim president, Carlos Dívar, el govern del PP va dir prou. El ministre de Justícia, Alberto Ruíz Gallardón, va anunciar fa dues setmanes, després de debatre-ho al consell de ministres, que reestructuraria el govern dels jutges. Volia desprofessionalitzar-ne els vocals i despullar-lo de competències. La magistratura organitzada, i també la vintena de vocals del CGPJ, s'ho va prendre com un autèntic cop d'estat contra la separació de poders i com la fi de la seva independència, si més no corporativa. I han reaccionat.

Ahir, superant una situació de bloqueig, van triar el successor de Dívar, que serà Gonzalo Moliner. No és un jutge polititzat (com era en el seu moment Francisco José Hernando, que va presidir el CGPJ entre el 2001 i el 2008) ni un magistrat que no hagi passat pel Suprem, com era Dívar.

"No som sectaris"

Els vocals del CGPJ van triar, per majoria qualificada de tres cinquenes parts, un progressista (és fundador de Jutges per la Democràcia). Per tant, no s'ajusta al perfil ideològic de la majoria de membres del Consell. I van fer confiança també a un president de sala del Suprem. Fonts del CGPJ no van amagar a l'ARA el mòbil de la tria de Moliner: calia demostrar que el poder judicial no és un "òrgan sectari" i que hi prima "la professionalitat".

Aquestes mateixes fonts confiaven que Moliner seria capaç de capgirar la imatge del CGPJ, tornar a situar tota la judicatura al costat del seu òrgan de govern i barrar el pas a Gallardón, "que vol laminar totes les competències". Admetien que el procés amb Dívar, que es va resistir a dimitir durant setmanes malgrat l'evidència que havia fet viatges personals de cap de setmana carregant les despeses al CGPJ, havia estat "dolorós" perquè li va costar molt "veure que no tenia suports". Ara doncs, no hi ha res millor que "un general [un jutge del TS] per redreçar les coses i aconseguir que els altres generals tanquin files".

Haver optat perquè el fins fa poc vicepresident del Consell i fins ahir mateix president en funcions, Fernando de Rosa, hagués sigut nou president per llei hauria estat "un error". De Rosa va ser, abans d'anar a parar al Consell, conseller de Justícia amb l'expresident valencià Francisco Camps, esquitxat per diversos casos de corrupció.

En el que era el tercer ple per trobar president des de la marxa de Dívar el 21 de juny, 12 vocals van votar Moliner, 5 en contra i 3 en blanc. Deixar de banda la votació per ternes i fer-ho d'un a un, sumat a algunes venjances personals entre vocals, va facilitar el consens. Abans que es votés Moliner, la conservadora Associació Professional de la Magistratura va intentar que el seu candidat, José Ramón Ferrándiz, fos l'escollit. Va aconseguir 9 vots. Moliner va comptar amb el suport dels vocals promoguts pel PSOE i per Jutges per la Democràcia, a més d'algun suport conservador.

Bona rebuda

El nou president del CGPJ, que per llei també ho serà del Suprem, va prendre possessió del càrrec i va assegurar que afrontava el repte "amb il·lusió, però també amb una mica de por". Com els partits, Jutges per la Democràcia i l'associació Francisco de Vitoria, centrista, es van mostrar satisfetes per la tria, mentre que la conservadora i majoritària APM callava.

Però les paraules més esperades eren, sens dubte, les de Gallardón, que havia declarat la guerra al CGPJ tal com es va concebre en la Transició. Ahir el ministre va indicar que la tria de Moliner era "molt bona notícia" per "tancar una crisi institucional" i que el Consell havia complert "la seva missió constitucional". De les reformes anunciades en ple cas Dívar no en va dir res.

Més continguts de