Política 28/01/2015

La qualificació del deute català milloraria set graons amb la independència

Un estudi de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes conclou que Catalunya passaria de l'actual bo porqueria a una qualificació notable. També preveu que passaria d'una situació financera altament precària a tenir directament superàvit en el sector públic

Marc Colomer
3 min
El president de la comissió d'Economia del Col·legi d'Economistes, Modest Guinjoan, flanquejat per, Joan Elias i Joan Maria Mateu ( ACN

BarcelonaSi Catalunya arribés a esdevenir un país independent, la qualificació del seu deute passaria de l'actual bo porqueria (BB) a situar-se set graons per damunt (A+), el mateix nivell de països com Israel, molt per sobre d'Espanya i per damunt, fins i tot, del País Basc i Navarra amb el concert. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi 'Aproximació al risc sobirà d'un estat català' elaborat pels economistes Joan Elies i Joan Maria Mateu per a la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes. D'aquesta manera, Catalunya esdevindria una "zona d'inversió", un país atractiu per als inversors sense problemes per obtenir finançament exterior amb una prima de risc inferior a l'espanyola, segons han explicat els autors.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'estudi, fet amb la metodologia de les principals agències de qualificació del deute, es fixa en "el punt d'arribada", és a dir, el potencial de l'economia d'un eventual estat català un cop superat un període indeterminat de transició i sempre amb la hipòtesi d'una independència negociada i acordada amb Espanya, dins la UE i amb l'euro com a moneda. Pels autors, aquest és l'únic escenari "racional" i "el més probable", tenint en compte que "la pressió" que exercirien les institucions europees perquè sigui un "procés ordenat" seria molt "elevada", perquè, de fet, la inestabilitat d'un escenari diferent "no interessa ni a Catalunya, ni a Espanya ni a la Unió Europea". NBo tenen en compte, doncs, ni el procés de transició al nou estat ni eventuals efectes de boicots o deslocalitzacions massives.

El fet que Catalunya deixés de patir el constant "drenatge" fiscal cap a la resta de comunitats autònomes espanyoles faria capgirar de la nit al dia la situació financera de la Generalitat. "L'estudi vol demostrar fins a quin punt el drenatge fiscal afecta negativament la capacitat financera de la Generalitat i la qualificació del deute públic", ha explicat Joan Maria Mateu. Tot plegat porta a pensar en un estat independent "més que sostenible" i en una situació financera sanejada.

Endeutament per sota de la mitjana europea i guany del 5%

L'estudi estima que una Catalunya independent tindria un deute del 74% del PIB. Això és el 33% actual més la part proporcional del deute espanyol equivalent a la despesa de l'Estat a Catalunya els últims anys, del voltant del 9%. Si de les negociacions amb Espanya, però, Catalunya acceptés endur-se un nivell de deute equivalent a la població (16%) o al pes de l'economia catalana en el PIB espanyol (entre el 17 i el 19%), el deute podria arribar al 100% del PIB. Fins i tot en aquest escenari els autors de l'estudi consideren que Catalunya estaria en millor condicions que la mitjana europea i, per descomptat, d'Espanya.

Els autors de l'estudi conclouen que Catalunya tindria un guany fiscal del 5% del PIB anual, sobretot derivat de l'efecte d'aturar un dèficit fiscal català d'entre 11.000 i 16.000 milions anuals. També preveuen un superàvit del 2% en el sector públic. Per assignar aquesta nota d'A+ a Catalunya, els dos economistes han utilitzat cinc àrees d'avaluació: les estructures d'Estat, l'estructura econòmica, el sector exterior, les finances públiques i la política monetària, a les quals s'ha assignat una nota entre l'1 i el 6, essent 1 la millor qualificació possible. Així, assigna una nota d'entre el 2 i el 3 pel que fa a les estructures d'estat i econòmiques, un 5 pel que fa al sector exterior, un 2,5 en finances públiques i un 2 en matèria monetària. Els autors de l'estudi també han admès que Espanya quedaria en pitjor situació si perdés a la seva principal economia.

stats