ANÀLISI

Del referèndum al referèndum

Mantenir el consens social a favor de la consulta serà clau perquè se celebri

La idea de convocar un referèndum sobre la independència a Catalunya té un suport social ampli i transversal. Els partidaris de convocar-lo oscil·len, segons les enquestes, entre el 70% i el 80%. Aquest és el moll de l’os del problema polític: la demanda de solucionar la qüestió a les urnes té el suport no només dels independentistes sinó també de més de la meitat dels que no ho són (un 51,8%, segons el CEO).

A l’altra banda, tanmateix, no hi ha cap voluntat de trobar un encaix institucional a aquesta demanda, ni ara ni mai. D’aquí neix la decisió que Carles Puigdemont va resumir al Parlament amb la frase “o referèndum o referèndum”. Davant del bloqueig, la majoria parlamentària catalana vol tirar endavant el referèndum, amb el consentiment de l’Estat o sense. La jugada no està exempta de risc polític, però no té gaires alternatives que no passin, senzillament, per acceptar el bloqueig i oblidar una demanda tan majoritària com aquesta.

La clau de l’èxit de l’operació que impulsa el Govern i la majoria parlamentària és, probablement, que en aquest trànsit del referèndum (pactat) al referèndum (unilateral) el suport es mantingui tan compacte com sigui possible. Amb l’Estat en contra, i mitjans espanyols presentant la convocatòria com una mena de cop d’estat, el suport social al referèndum, necessàriament, se’n ressentirà. Però si el desgast és petit, les probabilitats que es desencalli la situació seran molt més grans.

Ara mateix, i potser aquesta és una de les dades més interessants de l’últim baròmetre del CEO, més de dos terços dels partidaris del referèndum ho serien també en el cas que no tingués l’acord de l’Estat. Com és esperable, el suport al referèndum no acordat és hegemònic entre els partidaris de la independència i minoritari entre els que hi són contraris. Tot i això, segons el CEO, més d’un 16% dels contraris a la independència defensen el referèndum unilateral, i un 35% addicional hi estarien d’acord només si és pactat. En definitiva, el suport global al referèndum unilateral supera el 50% dels enquestats fins i tot en una enquesta, com aquesta del CEO, que se situa en la franja baixa del suport a la independència.

El suport dels votants unionistes

És interessant veure la distribució d’aquests suports també per record de vot a les eleccions del 27-S. El suport al referèndum no pactat se situa al 90% entre els votants de Junts pel Sí i la CUP, i és minoritari entre els de Ciutadans, el PP i el PSC. Però un de cada cinc votants socialistes l’avalen. D’altra banda, entre els votants de Catalunya Sí que es Pot, més d’un 44% es declaren partidaris del referèndum unilateral. De fet, és el grup més nombrós dins d’aquest electorat, cosa que contrasta molt amb l’actitud bel·ligerant dels seus portaveus, com Joan Coscubiela o Lluís Rabell.

En certa mesura, aquestes dades -juntament amb una intenció declarada de participar en el referèndum que, en aquesta enquesta, supera el 70%- són la clau de la persistència del problema. Si la majoria parlamentària i el Govern són capaços de plantejar el procés fins al referèndum en uns termes que mantinguin o eixamplin els nivells de consens que apunten aquestes dades, serà molt més difícil evitar que se celebri. Perquè veient els números sembla que és la majoria pel referèndum, més que no pas la majoria estrictament independentista, la que podria aconseguir trencar el bloqueig imposat per l’Estat.

Més continguts de